Ahir vaig fer una altre visita a l'Auditori de Granollers per gaudir d'aquesta òpera rescatada pels Amics de l'Òpera de Sabadell i que feia 38 anys que no es representava a Catalunya. Aquesta òpera de dos actes amb una història amorosa pel mig d'allò més sobat guada una interpretació que exigeix molt dels catants.
Aquest va ser el primer cop que la meva petita veu una òpera com deu mana i de fet es va comportar com una senyora malgrat els seus 7 anyets. He de dir que durany el primer acte - que tot s'ha de dir és menys emocionant que no pas el segon- la senyoreta en qüestió va estar més preocupada per la seva dent que es movia (la primera) que no pas pel que passava a l'escenari, encara que despés d'un refrigeri al descans va gaudir la interpretació com tots els que hi erem allí.
Al final va ser un deliri, bravos i aplaudiments a dojo.
Deixo aquí el repartiment:
Albert Casals (Gualtiero), Saioa Hernandez (Imogene), Ismael Pons (Ernesto), Marc Pujol (Goffredo) i Eugenia Montenegro (Adele).
La soprano va rebre una gran ovació i novament el bariton Ismael Pons va fer una actuació fantàstica.
