Els collons d'en Maura

Parlant de la vaga

2010-09-30T11:24:00.001+02:00

Durant el dia d’ahir vaig veure en diferents medis: premsa, facebooks, blocs, etc que aquesta vaga era un absurd, que no era el moment, que no és apropiat, que és una bretolada...Però el més sorprenent de tot plegat es que una bona part d’aquests comentaris venien en ploma dels mateixos treballadors. Bé de fet no és sorprenent que un treballador s’oposi als seus iguals, només em de veure resultats d’altres protestes o simplement el de les eleccions generals en diferents anys.
El que trobo a faltar en aquest país és el sentit de solidaritat, no el que es fa a països llunyans davant de catàstrofes naturals ja que d’això som un bon exemple (encara que dubto que la majoria sigui per raons altruistes), sinó amb nosaltres mateixos, amb els treballadors, estudiants o jubilats.
Normalment, davant de qualsevol tipus de protesta el primer encarregat de tirar pals sota les rodes són el mateixos treballadors que anteposen l’interès macroeconòmic –que de fet se la porta fluixa o no tenen ni idea de com afecta- a l’interés d’uns treballadors i les seves famílies. Però també hi ha una mica d’enveja vers l’altre: - Com té el morro de protestar amb el que guanya. -Que els hi baixin una mica el sou està bé, total pel que fan. –Amb el que presumia amb el que guanyava fent de paleta i ara es queixa de que no hi ha feina, que es foti.
I si, si es diuen aquestes coses, jo no me les he inventat, gent del meu voltant ho diu i pocs repliquen. Evidentment amb aquesta actitud no es pot aconseguir res, per això aquesta vaga no canviarà res i el govern de torn continuarà retallant tot allò que va costar tant d’aconseguir.
Per a què enviar antiavalots a les manis si els mateixos treballadors s’encarreguen de lapidar la protesta.

Prou!

2010-07-28T14:54:00.003+02:00

Avui és un dia important.
Amb dos collons, 180.000 firmes i un Parlament que ha fet el que havia de fer.

Llista 2009

2010-01-04T11:54:00.003+01:00

Aquesta és la meva llista de llibres del 2009, respecte a l'any passat ha minvat una mica i és que el cúmul d'activitats no dóna per a més. A la llista, com sempre hi ha una mica de tot amb predomini de la novel·la negre. També hi ha un domini de llibres en castellà, això és el que te un animal de costums, però també apareix el meu primer llibre en anglès, res de lectures guiades, aquestes no les apunto. Tenint en compte el meu nivell d'anglès te el seu mèrit o almenys ja me'l penjo jo. També es pot dir d'aquesta llista que és un petit compendi de literatura universal on hi han obres de tots el continents on predominen els autors europeus, en especial franceses. Pel que fa al nivell literari també hi ha una mica de tot, però és que s'ha de fer un tast de tot, no?

BECKETT, B Gènsesi
BÉGAUDEAU La clase
BROWN La rubia exaltada
BRUEN El dramaturgo
CAMILLERI El beso de la sirena
CHMIELEWSKA Un buen café mata a cualquiera
DE LA VILLE DE MIRMONT Los domingos de Jean Dézert
FANTE Llenos de vida
GILMOUR Cineclub
GIORDANO La soledad de los números primos
GUO A concise Chibse-English dictionary for lovers
HAUTZIG La estepa infinita
JUNGSTEDT Ningú ho ha vist
KHAMISSI Taxi
MARKARIS Muerte en Estambul
MOCZARSKI Conversaciones con un verdugo
NOTHOMB Ni d'Eva ni d'Adam
OKER Último acto en el Bósforo
PAASILINNA El molinero aullador
PAPADIAMANDIS L'assassina
PARKER Cien dólares baby
PETRY La falsa reliquia
SCHLINTZLER Apuesta al amanecer
SCIACIA A cada cual, lo suyo
SIMENON Maigret y el hombre del banco
VARGAS Sin hogar ni lugar
VILAR Estado de sitio
VLUGT Van Der El encuentro

Il pirata de Vincenzo Bellini a l'Auditori de Granollers

2009-11-02T10:49:00.003+01:00

Ahir vaig fer una altre visita a l'Auditori de Granollers per gaudir d'aquesta òpera rescatada pels Amics de l'Òpera de Sabadell i que feia 38 anys que no es representava a Catalunya. Aquesta òpera de dos actes amb una història amorosa pel mig d'allò més sobat guada una interpretació que exigeix molt dels catants.

Aquest va ser el primer cop que la meva petita veu una òpera com deu mana i de fet es va comportar com una senyora malgrat els seus 7 anyets. He de dir que durany el primer acte - que tot s'ha de dir és menys emocionant que no pas el segon- la senyoreta en qüestió va estar més preocupada per la seva dent que es movia (la primera) que no pas pel que passava a l'escenari, encara que despés d'un refrigeri al descans va gaudir la interpretació com tots els que hi erem allí.

Al final va ser un deliri, bravos i aplaudiments a dojo.

Deixo aquí el repartiment:

Albert Casals (Gualtiero), Saioa Hernandez (Imogene), Ismael Pons (Ernesto), Marc Pujol (Goffredo) i Eugenia Montenegro (Adele).

La soprano va rebre una gran ovació i novament el bariton Ismael Pons va fer una actuació fantàstica.

Vols què et pinti el cotxe?

2009-08-21T16:09:00.003+02:00

Al final hauré d'obrir una secció dedicada a les putades que es poden fer als mitjans de transport aliens i a la mala baba d'aguns per fotre el que no es seu. Aquest cop l'ojecte putejat l'he trobat a casa meva, més ben dit, al darrera de casa.
Deu ser que algun volia pintar el cotxe però al veure que no tenia prou pintura va decidir acabar la feina ràpid i sense recollir els estris.

Un altre quie s'haurà de fotre per culpa d'un incivic i descerebrat. Encara que no sabrem mai si es tracta d'una venjança ben merescuda...

Vistes

2009-07-16T01:35:00.003+02:00

De momenet fotos poquetes, però puc ensenyar les vistes des de l'habitació de l'hotel on m'estic. És al pis 39 d'un hotel al costat de les Nacions Unides al carrer 44 entre la primera i la segona avingudes. Tot un luxe de panoràmica i això que falta la vista de l'altre finestra (l'ahabitació fa cantonada) del barri de Queens i l´illa de R0osevelt.

NY City

2009-07-13T01:00:00.002+02:00

Bé la cosa és que porto ja una setmaneta per aquesta ciutat i que dir sinó que, com corrsponen a unes vacances en familia, m'ho estic passant de conya marinera.

Aquesta ciutat és un prodigi, alguns només hi veuran edificis sense fi , asfalt a dojo i sentiran males olors. Totes tres coses són certes, de les dues primeres no puc dir que siguin coses dolentes -jo sóc amant de les ciutats i sense asfalt perdrien aquest concepte- i els gratacels són al·lucinants. Però la ciutat no és només això, és vida que supura per tots costats. Hi ha moviment, un ambient, perdó , centenars d'ambients diferents collonuts. Hi ha cultura pel carrer, espectacles cars i d'altres de gratis, hi ha grans restaurants (qui diu que aquí es dina malament?), preciosos parcs i places plenes d'activitat. També és el paradís de les compres gràcies a la gran varietat i a la posició privilegiada de l'euro.

I encara em queden cinc dies preciosos, la llàstima és que no puc penjar de moment fotos per què el portatil que tinc no m'acepta la targeta de la meva càmara i les úniques que puc col·locar (encara que de moment no) són les fotos que pugui fet amb la Nintendo de la meva filla.

En fi a gaudir que són quatre dies

Adéu Michael

2009-06-26T10:02:00.003+02:00

Aquest mes de juny, almenys en aquests dos darrers dies, s'ha encaparrat en endur-se mites de la meva juventut o infantesa. Aquest cop ha estat la super estrella i superestrellat Michael Jackson. No es que hagués estat un dels meus idols -m'agaradava més quan escoltava cançons dels Jackson Five- però com a tothom em va impactar aquell Thriller d'aquella nit de cap d'any.

Ha mort un àngel

2009-06-25T20:55:00.004+02:00

Era segurament uns dels meus primers sex symbols malgrat que era ben petit quan veia sense falta aquells capítols de Los ángeles de Charlie, en aquelles teles on no hi havia gaire opció d'escollir programes.
Recordo converses al cole respecte a lo bona que estava l'àngel rossa, i mai havien discusions al respecte, el gust era unànim, però no per això dolent.

Adéu Farrah.

...now I'm there

2009-06-05T15:27:00.004+02:00

Ja fa uns dies que sóc a casa, ja he finalitzat la meva segona experiència a l'estranger per apendre idiomes, i com la primera, només puc extreure coses positives.
N'he aprés molt, he conegut un munt de gent d'arreu, he conegut una ciutat i un país nous per a mi. I finalment m'he retrobat amb la meva familia que ja els trobava a faltar.
I ara a preparar la que serà la meva segona visita a la ciutat de Nova York.
I el títol del post és només una excusa per penjar un altre video dels Queen, si quan vaig arribar a Dublín vaig titular el post amb: now I'm here (títol d'una de les seves cançons) aquest és el que continua la lletra de la cançò.
Si recordeu la única foto d'aquell post, allí apareixia la façana d'un pub que a la llarga va ser on vaig veure la final de la Champions.

Quina forma la de Freddy al públic.

Nit màgica a Dublin

2009-05-28T01:16:00.010+02:00

Impressionat!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Quina nit, mare meva. Quin goig, això és gaudir de bon futbol i d'aquest gran Barça. Jo no sé si això ha estat profètic, però...quin partit....

Alguns dels meus companys deien:

-Quina putada no ser-hi a Barcelona.

Però jo ho tenia clar, els nosttre lloc era aquí.

I quin ambient hem fet en aquest pub de Dublin.... impressionant. Uns irlandesos seguidors del Manchester deien als seus amics per trobar-se al pub:

-We are here, in the O'Neills, in the Barça supporters zone, in the smokers area.

Prop de 30 seguidors culers, entre catalans (la majoria), irlandesos, francesos, italians, austriacs, japonesos i suïssos feiem una pinya impresssionant.

I així ha anat el resultat.

We are de Champions!!!!

Força Barça!!!!!!

I ara les dues cançons que millor poden simbolitzar aquesta nit, i ambdues al mateix paquet, perquè són del mateix grup...del millor...

Salut

The burnt motorbike

2009-05-27T00:12:00.004+02:00

Realment a de fotre llevar-te al matí per anar al treball o l'escola i trobar-te el teu mitjà de locomoció més estimat d'aquesta manera.

No sé si serà el cas però el fet de passejar-te i trobar-te això és el primer que se'em passa pel cap.

No és el primer cop que el transport privat m'inspira un post i es que quan trobo coses d'aquestes em sento un tant solidari.

Aquesta desgraciada moto no es troba al mig de Paris, només es troba al cor del barri catòlic de Belfast i no sé quina es la raó que l'haurà portat a aquest estat i millor faig en no esbrinar-ho.

Portes de Dublin

2009-05-24T21:40:00.018+02:00

Una de les coses que caracteritza la ciutat de Dublin i que decoren les típiques postals, són les portes de Dubin.

Les típiques cases georgianes del segle XVIII tenen totes la mateixa aparença i es diu que l'únic tret diferencial permés en l'estricte estil arquitectònic era el de pintar les portes de colors al gust del propietari.

Disculpeu el desgabell de fotos però quan ho edites no és el mateix que a la presentació final.

St. Stephens Green Park

2009-05-21T16:49:00.010+02:00

Una de les coses que trobo a faltar a casa nostre són els parcs, vull dir els parcs de debó. Després de voltar una mica per aquest món me he adonat que el que tenim nosaltres no són veritables parcs, són en tot cas espais, la majoria durs, on hi ha alguna planteta o algun arbre.

Arreu he vist el que són veritables parcs, llocs de lleure per les grans ciutats, un espai per gaudir, per respirar pau i tranquilitat, per jugar, fer esport, pendre el sol... I són verds, no grisos o terrosos, verds de debó.

Cada dia per arribar a escola d'anglès haig de trevessar aquest magnific parc situat al centre de Dublin culminant magníficament la meva passejada. I encara que que em quedés una mica lluny ja faria l'esforç d'apropar-me.

Tots els parcs tenen la seva història, la d'aquest no me la sé ben bé però a l'arc que li dóna entrada encara es poden veure els efectes de les bales que es van incrustar el 1916 amb l'Easter Rising que va obrir les portes de la independència d'Irlanda.

Glendalough

2009-05-17T21:19:00.014+02:00

Glendalough o Gleann Dá Loch és el nom que reb el conjunt monàstic fundat al segle VI per sant Kevin en aquesta vall entre dos llacs. Aquest conjunt pasa per ser dels més importants de l'ílla i probablement dels millors conservats (hem de tener en compte que les construccions van del segle VII al XII) encara que van ser parcialment restaurats a finals del XIX.

Aquest lloc va patir constantment atacs dels vikings, però els encarregats de destroçar-ho van ser els anglesos al 1398.

Aquest lloc d'obligatòria vistita en troba en un paratge fantàstic prop de les muntanyes de Wicklow.

L'entrada a aquets lloc de repós es fa per la Gateway amb aquets perciós doble arc que probablement tenia teulat de fusta i marcava els límits del lloc sagrat.

Just acabant d'entrar es pot veure el que queda de l'antiga l'antiga catedratl què va tenir diverses fases de construcció.

Un altre dels edificis destacats és aquesta torre circular de 30 m. d'alçada que servia com protecció i defensa davant els atacs vikings. la seva porta d'entrada es troba a més de tres metres del nivell del terra i el seu accés es feia per escales manuals que després eren recollides.

Pràcticamnet tot el terrenys es fa servir coom a cementiri i es poden trobar creus per tot arreu.

Però les creus a l'època no es feien servir només pels enterraments, majoritàriament es feien servir per marcar els terrenys com a llocs cristians. Aquí una les les creus millors conservades.

Aquetsa d'abaix és la St. Kevin Church o Kevin's Kitchen, dita així per què a la gent del lloc la torre de l'esglèsia els hi semblava una xemeneia.

Com ja he dit, tot l'entorn és preciós, és un paratges natural digne d'enveja ens podem trobar rierols com aquets:

Boscos d'un vert impressionant com aquest:

O llacs (he dit que hi havia dos) que ofereixen unes vistes idil·liques com aquest, l'Upper Lake, el més gran dels dos:

Cliffs of Moher

2009-05-14T09:22:00.007+02:00

Al sud de Galway, seguint la costa, es troben els famosos penya-segats de Moher una impresionat estructura natural que arriba a 200 metres de desnivell en linia recta, tot un espectacle no apte pels que pateixen vertigen. Però no patiu, el recorregut és molt segur si es fa en un dia tranquil sense pluja ni vent com el que vaig tenir el luxe de gaudir. Però també existeix la possibilitat de continuar el recorregut pel camí privat i mig barrat on la seguretat no està garantida però on les vistes són molt més espectaculars.

Guiness storehouse

2009-05-13T19:16:00.009+02:00

Una de les coses que es poden fer quan vas a Dublin, és vistitar el museu que te la cervessa més prestigiosa del país. En realitat no és una visita que pagui la pena ja que no és una meravella que diguem, però crec que és de peregrinatge obligatori pels amants de la cervessa entre els que m'incloc.

El que més em va atraure de la visita és l'exterior de l'edifici que et transporta al passat i el que trobes més a faltar és una visita per la fàbrica de debó, tot i que suportar l'olor d'una cervessera no està a l'abast de tothom.

Ah , que no se m'oblidi, inclosa al preu et pots beure una pinta a dalt de l'edifici mentre gaudeixes de les vistes de la ciutat.

Us ve de gust.....

Salut

MMMMMMMMMMMMM boníssima.

Balanç

2009-05-11T21:34:00.003+02:00

Avui fa un any i dos dies que vaig rebre la carta que anunciava el meu acomiadament. Aquell dia vaig rebre al carter amb un ai al cor que hem va durar alguns minuts i després algunes hores més d'angunia -no és per a menys després de 12 anys donant el callo- però va acabar aquí la cosa.

A partir d'aquell dia, la meva vida va canviar en sentit positiu. El fet de no treballar i no anar a les ordres d'un rellotge i del subnormal del meu ex-jefe obre un gran camp de possibilitats que si un es capaç d'aprofitar és el millor que et pot passar.

Respecte a tot aquest any no diré que ha estat un dels meus millors anys per què han passat al meu voltant coses dolentes i dures que impedeixen qualificar aquest any d'aquesta manera.

Però si que puc dir que l'he tret un molt bon profit. Passo a enumerar:

1-al mes següent de l'esdeveniment van anar, com ja tenia previst, al viatge per celebrar el meu 10è anniversari de casament a l'Alguer.

2-vaig anar de vacances a Estocolm.

3-vaig passar-me prop d'un mes i mig a Paris per apendre francès.

4-m'he tret el CAP que espero em permeti canviar de sector.

5-he ajudat a crear una mitjana empresa cosa que a mi m'ha permés no estar tots els mesos d'aquest any en situació d'atur i ajudar a un familiar amb problemes. Qui diria que un currant com jo es dedicaria a reflotar empreses...en fi.

6-m'he tret el nivell C de català què per una estupida llei no el tinc per dos ridiculs anys, es que no es pot ser tant gran collons.

7-m'he tret un parell de cursos virtualment de dret laboral i de Moodle avaçat.

8-he acabat el primer cicle de dret per la UOC (només em quedaven dues assignatures, no és cap mèrit)

9-he fet i estic fent un curs de francès a l'AF de la meva ciutat.

10-el mateix per un curs d'anglès a l'EOI.

11-el curs d'anglès que m'ha permés aquest viatge.

12-aquest viatge.

Crec que no m'oblido de res i contant. Mira que coses, hi han 12 punts, un per any.

Per que després diguin que els aturats no som productius.

Volia fer coincidir aquest post amb el dia exacte de l'anniversari, però hi era a Galway passat el cap de setmana.

Sóc aquí per...

2009-05-08T19:14:00.002+02:00

...què vaig encetar un curs d'anglès muntat per a la gent que ha perdut la feina a causa d'aquesta punyetera crisi, com ara jo, que incloia una estada a Irlanda amb un curs d'anglès finançat amb una beca de la Generalitat i els fons europeu per aquests assumptes.

Quan ho vaig veure no m'ho creia, així que vaig anar a preguntar i efectivament no era cap bulo. Un cop acabat el meu curs a la meva ciutat d'adopció vaig encetar aquest viatge què té una durada d'un més.

La veritat és que trobo un gra massa que els fons públics subvencionin activitats d'aquest nivell, entenc que han d'oferir possibilitats i donar ajuts, però al meu parer això són massa quartos. Però, com és evident, no penso renunciar i també tinc intenció d'aprofitar-ho i no malbaratar ni un sol duro.

En fi, aquesta és la raó que m'ha portat a aquesta meravellosa illa. Doneu-vos tots per informats i assenbentats que determinats xollos existeixen.

1-1

2009-05-06T23:09:00.004+02:00

Una altre nit màgica. Serà Dublin profètica? De moment 2 de 4.

Sorry, és l'eufòria del moment, però és que avui hem fet d'un petit carrer de Dubin una versió reduïda de Canaletes.

Si el dia del Madrid van ser dues Guiness, avui han estat tres.

Post breu que fa fresca i plou.

Murals

2009-05-05T07:36:00.011+02:00

Com vaig comentar al post anterior una de les coses que no es poden escapar quan visites aquesta ciutat es fer una passejada (quan dic passejada parlo de les grans) pels barris catòlics i protestants.

Aquesta visita la vaig gràcies al blog d'en Javi, vaig veure les fotos que va penjar i em van venir les innevitables ganes de fer el mateix -semblant- recorregut. En ells es pot veure d'una manera molt visual les posicions que prenen els dos bandols per medi dels murals que estan pintats a les parets. En ells es transmeten les grans diferencies i els odis que senten totes dues posicions. No tots els murals exalten la violencia o prenen partit belicós, també estan els que parlen de pau o simplement recorden les víctimes. Es més que clar que viure allí i veure cada matí aquests murals, no permeten passar pàgina al conflicte, encara que no tinc clar que sigui una cosa de la que es tingui que passar pàgina. Construir un món conjunt és molt complicat, però esborrar el passat d'una passada és impossible.

Pel que fa a mi, no em posiciono premeditadament per un bàndol o un altre, el meu posicionament ve per natura, sempre he estat al costat dels perdedors i dels que pateixen injusticies, però en aquests conflictes llargs i sagnants sempre existiran injusticies i barbaritats per tots dos bàndols i al final, per uns o per altres, tots acaben perdent les seves raons.

Com ja vaig dir, per tots dos costats la gent et saludava al passar i en el costat catòlic fins i tot una dona ens deia on eren les pintures.

També vam entrar a fer una cervessa en un pub del costat protestant, la entrada va ser com una mica tensa - no sé ja si per part nostre o d'ells- però al final vam acabar parlant de futbol amb els parroquians.

Bé, aquí a sota teniu una petita mostra del que vam veure, hi han molts més i tinc més fotos, però com a mostra no està malament.

No cal que expliqui quina es de quin bàndol.

Belfast

2009-05-04T12:28:00.009+02:00

Ahir vaig fer una visita llampec a Belfast amb un company, la intenció era fer nit, però la citat del nord de l'illa no donava per justificar la despesa d'un B&B.

Aquesta ciutat és una ciutat de contratos en tots els sentits tant socialment com arquitectònicament, per no parlar del clima: ara fred, ara calor, ara plou, ara fa un sol que crema...

La presència britànica és evident al centre i als barris protestants i un no pot evitar sentir més simpatia pels vençuts, nosaltres ja els entenem...Malgrat tot vam entrar a un pub britànic per reposar i fer una cervessa i van denotar un ambient de desconfiança al entrar. Al carrer era coriós que qualsevol que es creueva amb tu et saludava, tant fos d'una banda del barri o de l'altre.

city hall

Per a mi els més impressionant de la visita és passejar-se pels barris catòlics i protestants i travessar la frontera que els separa, però això serà per un altre post, la connexió és lenta i penjar una foto és un suplici.

Now I'm here

2009-05-02T22:21:00.006+02:00

És l'única foto que tinc fins ara, ja cauran. I que faig aquí, doncs ja ho aniré explicant per què encara em queda un mes per aquí.

El que ara tinc ganes d'explicar és el plaer que he tingut de beure dues Guiness ben tirades mentre veia la pallissa que li ha fotut el Barça al Madrid, això no te preu.

Mes de inactivitat

2009-04-24T17:43:00.003+02:00

Aquest mes ha estat un mes de inactivitat, però només bloguera per què d’altres coses he estat carregat de feina i coses per fer, algunes d’interessants i altres no tant; algunes productives i d’altres que han estat una pèrdua de temps. Dient això no volia acabar el mes sense un sol post, veure el bloc sense cap entrada des del primer dia del mes anterior em feia enfadar amb mi mateix per descuidat i això que han hagut oportunitats per dir la meva en temes com l'increment de l'atur, terratremols terribles i dirigents més terribles encara amb una boca molt bruta, aniversaris de la República i un llarg etcètera.
Així que la cosa és posar-li remei i aquí està el post que no explica gaire cosa però em dóna per viu i asseguro que ho estic.
Si que diré que a partir d’avui ja puc donar per acabat el CAP, aquest matí he lliurat un totxo de memòria de prop de dues-centes pàgines al meu tutor. Aquesta ha estat una de les raons de deixar descuidat el bloc, és clar.
Ah, amb un pèl de retard: Bon Sant Jordi!!!

La Classe. Françoise Bégaudeau

2009-03-01T17:31:00.002+01:00

Aquest cap de setmana he aprofitat per anar al cinema, que ja feia temps que no anava i cert vicis s’han de mantenir. L’elecció la tenia força clara, ara que estic engrescat amb el tema i m’acabava de llegir el llibre, el complement perfecte era veure la peli. Parlo de La Classe basada en el llibre de F. Bégaudeau. Normalment no faig això de llegir un llibre i després anar a veure la peli que han fet d’aquell per veure com l’han destrossat, però en aquest cas i tenint en compte que el mateix escriptor fa de protagonista a la peli i ha fet ell el guió la intenció era veure com tractava el tema a la gran pantalla i que podia afegir al ja dit.
Doncs bé, la peli és com un complement del llibre, canvia algun personatge, però no hi fa res. La descripció de l’ambient a una escola continua sent el mateix, el mostra tal com és (suposo) amb la seva diversitat, problemes i realitats.
El que més m’ha agradat, tant de la pel·lícula com del llibre, és que l’autor no vol demostrar res i tampoc pretén donar cap solució ni cap repassada moralitzadora. Ell mostra la realitat que ell com a profe coneix, aquí no hi ha bons ni dolents, dins de l’escenari establert del món educatiu mostra als actors i protagonistes tal com són, amb les seves virtuts i defectes.
I vist lo vist no hi ha gaire diferència, tenint en compte el poc que conec per ara, amb el que hi ha per aquí.

23-F On era jo?

2009-02-23T17:44:00.002+01:00

Avui fa 28 anys estava jo a casa tan tranquil, jugant amb el meu germà a casa després de tornar del cole quan de sobte trobo la cara del meu pare desencaixada i atabalat com ho ha estat sempre.
-Un cop d’estat fills, vaig a buscar a la vostre mare a la feina que després tenia una reunió amb el sindicat i avui no és el millor dia. I la vostra germana a ballet, a veure com ens ho arreglem.
I PUM, porta tancada de cop i el meu pare que desapareix i jo i el meu germà amb ell. Nosaltres a recuperar ma germana i ell sa dona.
Arribats tots a casa –el meu pare sembla que creia que a Barcelona hi haurien tancs com a València- a enganxar-nos davant la tele a veure el què.
Quina vergonya de record, encara ara quan veig el careto d’en Tejero em moro de la vergonya de viure on vivim.

Mireu el pavo , mireu

puaj

Pimer contacte

2009-02-22T15:09:00.000+01:00

Aquests dies estic realitzant les meves primeres classes pràctiques al CAP, donant classes als (meus) alumnes de segon de Batxillerat.
Puc resumir el que ha passat en tres simples paraules: Ha estat magnífic.
Després d’uns instants de nervis –posar-se davant de 30 nanos no és per a menys- la cosa ha anat rutllada, al menys sota el meu parer. De moment no he rebut crítiques negatives i si alguna de positiva, però especialment hem va arribar ben a dins una que va sortir de manera espontània del fons d’una de les classes que deia: -Tu seràs bon profe! El: - Ets un pilota! de l’altra banda de la classe no ho tinc en consideració però si li farà abaixar la nota.
Aquest primer contacte directe i sense intermediaris ho recordaré durant molt de temps, poques coses m’havien fet sentir tant orgullós de mi mateix i tant content.
Aquesta propera setmana hem toca el torn amb els alumnes de l’ESO. Una altra realitat diferent i una altra manera de fer.
Ja em queda poc per acabar el CAP i espero que també sigui poc temps per què hem pugui dedicar a aquesta vocació que ha aparegut tant tard però amb molta intensitat.

Sobre Israel, Palestina i la pau. Altre visió

2009-02-08T17:02:00.003+01:00

Sobre aquest tema que ja vaig tractar fa uns dies, he trobat aquest video del congresista Ron Paul on explica el seu rebuix a la resolució del congrés on recolzaven les accions portades a terme per l'Estat israelí.
No puc més que aplaudir-lo.

La mitja de Granollers 2009 i apunts sobre racisme.

2009-02-01T13:20:00.007+01:00

Avui ha tingut lloc la Mitja marató de Granollers, una de les més prestigioses del circuit. He anat perquè és tot un aconteixement a la ciutat i per veure a un amic que hi corria. L'ambient ha estat fantàstic, fresqueta, una mica de pluja i molta gent correns.

I de tornada a l'aire aquesta conversa d'una mare a la seva filla sobre la cursa:

-Qui ha guanyat la cursa mama?

-Doncs aquest "negritu" que anava primer i corria tant.

-Si que corria molt, sí.

-És que estan acostumats a l'Àfrica a còrrer davant els lleons...

Això si que és explicar les coses com són. I jo de la mà de la meva filla que em pregunta que ha dit la senyora. Jo li he contestat el primer que m'ha passat pel cap (que reconec que tampoc és la millor forma d'educar)

-Aquesta senyora ha dit una bestiesa, és que és gilipolles.

Hem costa molt d'entendre l'actitud de les persones vers els seus semblants. I sincerament crec que no veiem més actiituds racistes (perquè per a mi això ho és) per que les persones es reprimeixen per un mínim de vergonya i estic convençut de que si no fos per això seria molt pitjor. Crec que la dona no s'esperava que ningú, a part de la seva filla, li estigués escoltant.

Un parell de fotos del guanyador de la cursa Samuel Wanjiru al Km 20:

Sobre Israel i Palestina i sobre la pau

2009-01-14T16:09:00.001+01:00

Aquests dies estem bombardejats, i ja em perdonareu l’expressió, d’informacions que parlen d’allò que passa a la franja de Gaza i la resposta que donen tots aquells que ens trobem a l’altre costat de la barrera justificant els uns o els altres , recolzant el dret a defensar-se, o el dret a la pau, criticant a uns o al del costat.
La cosa per mi sembla clara, no diré què és senzilla, però si què és evident.
Uns descerebrats es dediquen a llençar coets a un costat perquè diuen que els tenen ofegats i els drets primordials aixafats, resultat: Un munt de destroces i un vint morts aproximadament en un quants anys llargs. De l’altre banda ens trobem amb un país amb uns dels millors exercits millors armats què com a resposta a això consideren que la millor manera de protegir-se és entrar a foc dins el seu terreny peti qui peti, resultat: un munt de morts en dues setmanes, la majoria civils.
Un cop vistos els fets, molt per sobre , la pregunta d’aquestes setmanes sembla ser que és si els israelians han tingut una resposta desproporcionada o bé la seva acció és justa.
No em vull esplaiar massa però crec que aquesta pregunta no se li passaria pel cap a ningú si al capullo que hagués matat a una criatura a casa nostra com a càstig se li pelés a ell, a la seva família i a tots els seus veïns del bloc amb un bomba i quatre ràfegues de metralladora i tot perquè la poli no tingui problemes.
No crec que es tracti veritablement d’un genocidi, ja pot estar tranquil·la la Rahola, però no crec ni molt menys que la gran majoria de gent que es manifesta i es pronuncia en contra de l’actitud de l’estat d’Israel i en favor de la pau siguin uns encoratjadors de la violència. Les actituds hipòcrites són per a mi aquelles que davant situacions com aquesta miren cap un altre lloc i tant tranquil·lament diuen què: ell s’ho han buscat.

La llista del 2008

2009-01-07T13:50:00.002+01:00

Aquesta de sota és la meva llista dels llibres llegits durant l'any passat. Hi ha una mica de tot, però sobretot gènere negre, per a mi el millor per evadir-se de l'estres mental.
El millor, potser, el llibre de A. Lozano, Harraga del que ja vaig parlar per aquí.

· La dulce envenedadora--A. Passilinna
· Pírcing--R. Murakami
· Via Delle Oche--C. Lucarelli
· Un mort a l'aparador--K.O.Dahl
· A ulls clucs--G. Carofiglio
· El capitán Conan--R.Vercel
· Pasar el invierno--O.Adam
· Vuit dies de juny--A. Draper
· Paris rebelde--Ramonet/Chao
· Vivre fatigue--J.C.Izzo
· Hasta nunca mi amor--M. Carlotto
· Kornel Esti. Un héroe de nuestro tiempo--D. Kosztolányi
· El fin de Selb-- B. Schlink
· El gran arresto--K. Bruen
· Harraga--A. Lozano
· El águila en el desierto--S. Scarrow
· Amor y esparadrapo--C. Exbrayat
· La batalla de Walter Stamm-- M. Comes
· París. Después de la liberación--A. Beevor
· Maigret se enfada--G. Simenon
· Salto mortal--K. Oe
· Tannöd, el lloc del crim--A. M. Schenkel
· Una estrella llamada Henry--R. Doyle
· Slan--A.E. Van Vogt
· Soy leyenda--R. Matheson
· El hombre que se esfumó-- M. Slöwall
· La caída--A. Camus
· Cataclismo en Iris--A. i B. Strugatski
· El contexto-- L. Sciacsia
· El destino de un hombre-- M. Sholojov
· El accionista mayoritario-- P. Márkaris
· Coarazón de perro-- M. Bulgakov
· Ojos de agua-- D. Villar
· Tiempo de odio -- A. Sapkowski
· El primer caso de Montalbano -- A. Camilleri
· Liquidación-- I. Kertesz
· L'incenador de cadàvers-- L. Fucks

Fent el CAP

2008-12-11T16:01:00.003+01:00

Aprofitant la meva situació laboral estic realitzant tot un seguit d’activitats per ocupar, fins i tot més del compte, el meu temps lliure i aprofundir en la meva formació dins un ampli ventall de possibilitats.
Entre d’altres coses i per reconduir la meva línia professional estic fent el CAP o Certificat d’Aptitud Pedagògica. Ja fa unes quantes setmanes que està començat aquest curs, però no ha estat fins avui que he entrat en un parell d’aules per observar les classes dels professors. El meu primer contacte a estat positiu i instructiu i he pogut veure des de dins que el que hi a les nostres aules. Encara em queden moltes observacions per fer, però ja m’he fet una primera idea del que hi ha.
Com deia, avui he visitat dues classes, ambdues amb el mateix profe però de nivells diferents. La primera ha estat una classe de geografia de tercer de l’ESO i la segona de segons de Batxillerat. i, mare de Déu, quina diferència. Mentre que a la primera la classe s’ha desenvolupat sota un constant xivarri –amb les seves pujades i baixades de nivell- per part del nanos i una repetitiva crida a l’ordre per part del profe; la segona s’ha desenvolupat dins una harmonia i un ordre envejables per moltes aules de les facultats.
Aquesta diferencia de comportament, rau en l’obligatorietat de l’ESO i el caràcter voluntari del Batxillerat. Així, dins l’ESO ens trobem amb nois que no tenen cap interès per allò que estan fent, però que han d’assistir a les classes per nassos, fent que l’actitud d’uns quants obligats és capaç de desestabilitzar i portar a fer punyetes la labor d’un professor i les bones intencions de molts estudiants.
I encara em queda per veure situacions molts pitjor que alguns profes ja m’han explicat i que jo ja he pogut entreveure , com per exemple tenir alumnes de tres nivells diferents, des de el nen amb els coneixements normals a nens que vénen amb dèficits greus de l’ensenyament primari fins a nois que no saben escriure i fins i tot que no saben parlar cap dels idiomes oficials d’aquí.
I per desgràcia aquests són problemes que dubto que es puguin solucionar amb la nova llei educativa.
Però això ja l’aniré veient i suposo que parlaré per aquí.

21st Century New Deal

2008-12-07T10:21:00.003+01:00

Obama ha presentat un pla per a rellançar l'economia dels EUA i crear una taxes d'ocupació impressionants basats en la inversió pública amb la intenció de millorar i modernitzar les infraestructures del seu país. També es pretén renovar els sistemes de calefacció dels edificis (font d'una despesa d'energia considerable, sembla) dotar les escoles de banda ampla i modernitzar hospitals entre d'altres coses. I tot amb capital públic que és l'únic amb capacitat de redirigir les situacions de crisis. És impossible pensar que el capital privat (causant real de la crisi) sigui el que ens tregui d'aquesta crisi. El capital privat amaga el cap sota l'ala i espera un àngel salvador que es diu estat i ho demanen encara que es posin vermells per la vergonya encara que més d'un no la coneix.

No entenc com alguns partits liberals s'entesten per moderar la despesa pública sota el lema: en temps de crisis contenció econòmica. Doncs mira per on els amos del liberalisme aposten, com altres vegades, per la despesa i la inversió pública.

Jo no puc estar més d'acord amb els projectes del presi Obama, és una decisió valenta i és l'esperança del seu país. Però les coses no deurien acabar aquí. Després de la crisi s'haurien de fer polítiques de control per evitar en el futur situacions com aquestes, el capital per si de cas sol no és capaç de fer prosperar a tot el món ni crea les bases de l'estabilitat. Acceptant el sistema econòmic existent (per poc que m'entusiasmi) el que crec és que ha d'estar molt controlat i regulat per evitar els abusos financers que ens submergeixen en aquesta situació tan desagradable.

Un mort a l'aparador. K.O.Dahl

2008-11-18T15:48:00.003+01:00

Compaginant el munt d’activitats que faig gràcies a que no tinc cap feina que acapari la major part del meu temps, he llegit el que puc considerar un molt bon llibre, novel·la negra, és clar, que per això és el meu gènere preferit.
El seu autor és K.O. Dahl un noruec, no confondre amb D. Dahl, que ens porta un bon plantejament d’un cas des de terres molt i molt fredes.
El plantejament de la novel·la és força bó, al començament ens descriu els darrers moments de la víctima on apareixen un munt de personatges candidats a convertir-se en sospitosos del crim que està per arribar. Però la tasca d’esbrinar tot plegat serà del comissari Gunnarstranda escortat pel seu ajudant Frølich. Aquests són dos tipus, que a banda de resoldre cassos criminals, han de resoldre també la seva vida sentimental que malgrat els anys no van que diguem massa be.
El llibre també serveix com una mena de guia de viatges per visitar Oslo encara que a mi se’m treuen les ganes de visitar aquesta capital, al menys durant l’hivern. Veure com el polis passen fred amb temperatures d’entre -20 i -30ºC s’ho fa pensar a qualsevol.

Obama, In you we trust

2008-11-05T08:50:00.003+01:00

Mai un candidat a la presidència dels EUA ha comptat amb tants recolzaments no ja dins el seu país sinó a la resta del món. Molta gent, ja de manera oberta o més interiorment, ha desitjat que el sr. Obama ocupi el seient de la Casa Blanca. Per fi ha arribat i d’una forma aclaparadora que sincerament jo no esperava, més aviat pensava que arribaria el cas contrari, és a dir una inesperada victòria del candidat republicà. I ara té la responsabilitat de no decebre ningú, ni als de casa seva ni als de fora. Jo per aquestes coses sempre he estat una mica pessimista, se’m passen moltes raons pel cap per pensar així, però aquest cop intentaré no pensar malament –no sé quant em durarà- i és que no vull aixafar-me l’alegria que tinc a sobre i que segur que comparteixo amb molts d’altres. Obama... you can.

Les meves felicitacions al 44è president del EUA

Madamma Butterfly de G. Puccini a L'Auditòri de Granollers

2008-11-04T13:58:00.005+01:00

Diumenge era un dia perfecte per fer coses interessants, gràcies a que la pluja va dir que ja hi havia prou a partir de la tarda. I què més interessant que gaudir d’un espectacle operístic com Madama Butterfly de Giacomo Puccini.
L’esdeveniment va ser al Teatre Auditori de Granollers, recinte que acull el cicle Òpera a Catalunya que permet apropar aquest espectacle meravellós a comarques.
El repartiment va quedar així:
Cio-Cio-San/Madama Butterfly: Miki MoriBenjamin

Franklin Pinkerton: Javier Agulló

Sharpless: Marc Canturri

Suzuki : Yayoi Toriki

Goro: Marc Sala

Il Principe Yamadori : Pablo Oliva

Lo Zio Bonzo: Vasco Fracanzani

Kate Pinkerton: Laura Vila
Director d’orquestra Elio Orciuolo

Director del cor Daniel Martínez

Director d’escena Carles Ortiz

Cor Amics de l’Òpera de Sabadell

Orquestra Simfònica del Vallès

Jo personalment em vaig quedar encantat amb l’actuació de Miki Mori que té unes dots interpretatives fascinants i molta, molta sensibilitat, a mi a punt de sortir-me les llàgrimes davant tanta tragèdia. També em va agradar força l’altra japonesa Yayoki Toriki que va fer un duets fantàstics amb la protagonista. Altre que va sobresortir al meu parer va ser Marc Cantorri interpretant al cònsol Sharpless.

Com m'agradaria repetir experiències com aquesta més sovint.

Els EU i la cinquena internacional

2008-10-11T20:26:00.004+02:00

Aquests dies apareixen en la presa notícies almenys sorprenents, com la que publica el diari Públic sobre això de les intencions de Bush de nacionalitzar part de la banca, però no per fer feliços a aquells que reclamaven tal actitud pel bé del comunisme, sinó com estratègia capitalista d'utilització de l'estat per a la correcció dels desvaris econòmic d'aquells.

Molt maca la teoria de la no intromissió de l'estat en temes econòmics que es regeixen per les lleis superiors del capitalisme. Però quan cal recórrer a ell –no per salvar-lo el cul als banquers i especuladors sinó restablir el benestar de la humanitat- ho fan sense cap pudor ni fàstics. Però ai! quan l'estat proposa mesures socials d'ajudes a desafavorits de tota mena que abunden a dojo. Les bilis que surt de les boques dels capitalistes més salvatges produeix urticària. Llegir coses del tipus de qui és l'estat per utilitzar part del meu diners per fomentar ganduls no són cosa estranya entre el món de neoliberals.

Al president Chavez li van haver petar les orelles quan va fer una proposta similar, sense utilitzar els eufemismes del govern Bush – que els va aprendre, dic jo, de quan el debat dels trasvasaments durant la sequera a Catalunya- per part dels seus detractors i tot el món liberal. I diran: doncs l'objectiu no és el mateix, i cert és l'objectiu no és el mateix o almenys el sentit ètic però si el mètode.

La cosa va que la compra única dels títols corruptes no és suficient, ara cal comprar les accions dels bancs corruptes. Evidentment la notícia es planteja com alguna cosa temporal i no s'utilitza, que fa pupa, la paraula nacionalització.

A mal temps bona cara.

2008-10-08T11:38:00.003+02:00

Fa molt de temps que tinc ganes de parlar d'aquesta crisi que ens té tan neguitosos, però no sóc cap expert i no sabria molt bé com fer-ho. A més ja existeixen un munt de blocs que ja tracten el tem i seria com repetir-se massa. Però com el tema em preocupa i m'interessa força no puc evitar que finalment el tema de la crisi aparegui al meu bloc.
I quina és la millor manera de parlar d'un tema quan no saps molt bé com fer-ho? doncs deixant que d'altres ho facin per tu.
Us poso un video clarificador de la crisi. No és nou, ja té un any, però llavors ja hi havia molta gent que ja veia el que ens venia a sobre. I la millor forma d'explicar les coses és en clau d'humor.
Que vagi de gust.

Alliance Française de Paris

2008-09-28T13:11:00.007+02:00

A petició d'en Mikel, penjo unes fotos del grupet de companys dels cursos de francès a l'AF de Paris, on podreu apreciar la diversitat del conjunt.

Uns companys fantàstics.

El grup F401

I l'F505

Bombardeig de Granollers 31/05/1938

2008-09-18T09:39:00.003+02:00

Coincidint amb el 70è aniversari del bombardeig sobre Granollers per avions italians, vaig fer un post per donar a conèixer la barbàrie que va patir la ciutat on ara resideixo. Fins el moment només havia vist fotografies, doncs bé casualment he trobat unes imatges d'aquell dia, no puc dir si són realment el que pretenen ser, però no m'he pogut estar de penjar-les.
Aquí les teniu:

Paris Rebelde. I, Ramonet; R. Chao

2008-09-15T21:11:00.002+02:00

Durant els darrers dies a Paris he anat acompanyat d’un llibre que ha resultat força interessant i que m’ha ajudat una mica a conèixer millor aquesta ciutat meravellosa. Es tracta d’un llibre que travessa la història de la ciutat en petits capítols de la mà dels seus personatges autòctons o de pas més rebels i contestataris, de idealistes i inconformistes, de lluitadors i revolucionaris, d’artistes i miserables.

El llibre està estructurat en itineraris que recorren els barris de Paris i els seus carrers on van viure o ocórrer les persones i esdeveniments més revolucionaris de la ciutat i en moltes ocasions de tota la humanitat.
Els autors són Ignacio Ramonet director de Le Monde Diplomatique i Ramon Chao, escriptor i a mode de referència pare del cantant Manu Chao.
De fet es tracta d’una altra manera de conèixer i descobrir una ciutat.
Potser he trobat alguna cosa a faltar com els esdeveniments més recents de les banlieues o la repressió de treballadors tant francesos autòctons com els que eren immigrats o fills d’immigrants cap a la segona meitat del segle passat.

A day at the races

2008-09-13T09:45:00.007+02:00

Avui us parlaré de una de les darreres activitats que vaig fer a la capital francesa. Es tracta d’una cosa que no havia fet mai i que no tenia previst.
Primer us diré que es tracta d’un dels costums típics dels francesos o al menys d’una gran part d’ells. Parlo, com posa en evidencia el títol del post, de les curses de cavalls.
El títol està extret d’una de les pel·lícules dels germans Marx, però això és una veritat a mitges, el fet és que el que m’ha inspirat a mi és el títol d’uns dels LP’s del Queen (que evidentment ve d’on ve).
Al que anava, molts francesos gaudeixen de les curses de cavalls i de les apostes que originen. A l’estat francès es pot trobar les PMU o apostes de cavalls per tot arreu, als pobles hi ha bars que el seu negoci es basa en aquestes apostes.
Com experiència no està malament, és maco veure a aquests preciosos animals i ben curiós veure als assistents estudiant com possessos les llistes i estadístiques de cavalls i genets.
I com imagino que el tema no us interessa a priori molt que diguem, us poso unes fotos de les curses.
I pel que fa a la inspiració, us poso un vídeo dels Queen, d’una cançó del disc que dóna títol al post i que va ser la que va obrir el concert fet a Barcelona l’1 d’agost de l’any 1986. Memorable.
Amen-hi.

A la recta final....

Un detall de genet, cavall i el carro que no sé com es diu.

I aquí:

Tie you mother down

Ja sóc aquí

2008-09-12T17:36:00.001+02:00

Com va dir el molt honorable, ja he tornat a casa, de fet és el meu segon dia aquí. És un plaer tornar a casa i estar amb la família, ja els trobava molt a faltar.
L’experiència ha estat magnífica i molt profitosa, he gaudit d’allò més i ha estat interesantíssim conèixer persones d’arreu.
Aquesta petita entrada la faig per agrair molt sincerament a tots aquells que m’haveu recolzat amb les vostres paraules d’ànim quan més ho necessitava.
Una abraçada a tots.

Avui Paris

2008-09-08T17:21:00.005+02:00

Aquesta tarda Paris està preciosa, llueix el sol i fa una temperatura magnífica, fa goig passejar pel centre. No molesta ni el soroll dels cotxes.

Ara faig una aturada per fer-me una cervesseta i gaudir de l'entorn. I perque estic estic així, doncs perque és possible que demà hagi de tonar a casa i veig a prop la fi de l'experiència, però ho veig possitivament, ja tinc ganes de veure els meus i poder abraçar les meves dones.

Però de debó que avui fa un dia de conya, veieu les fotos sino. Són de fa pocs minutets, estan encara calentes.

Babel 2

2008-09-03T14:34:00.004+02:00

Bé, canvi de curs, amb nou profe, nous companys i tecnologia nova. Sobre això dir que de vegades no hi ha pitjor retard que un nou avanç tecnològic. M'explico, a la nova aula disposem d'un ordinador conectat a una gran pantalla tàctil amb altaveus incorporats.

Problema: Que l'espabilat del profe no té l'aparell per la mà i per escriure una frase es pot passar uns tres minuts entre que encerta a escriure i contempla la seva obra. I a sobre el tio deisfruta com un nen amb un caramel amb les possibilitats que ofereix l'aparell dels collons.
En fi, el que volia dir és que ha hagut canvi de companys, només quatre continuem: la mexicana, l'hongaresa, la veneçolana i jo mateix. A nosaltres s'ha sumat més diversitat: una brasilera, dues japoneses, una xinesa, una coreana, una costaricense, un rus i un gegant del Kazakhstan i és que hi ha països que realment existeixen.

Le vélo rose

2008-09-02T18:55:00.004+02:00

Ja és força fotut tenir una bicicleta de color rosa per que després, a sobre, te la trobis d'aquesta manera quan surts de fer la compra.

S'haurà de fotre el perjudicat.

La bicicleta discreta es troba fora del Forum des Halles i és que no existeix lloc segur.

Gendarme destenyit

2008-08-31T16:31:00.005+02:00

Qui és el gendarme que no fa servir Mikolor?

Ja em arribat a fi de mes, 14 dies i cap a casa, jo sense molt de sol també m'estic destenyint.

A Babel es parla francès

2008-08-29T21:01:00.006+02:00

A Aquestes alçades ja he fet dues semanes de curset intensiu de francès a l'Aliance Française de Paris. De moment no estic del tot satisfet, el ritme i l'excès de gramàtica no m'acaven de fer el pes. I per excesos, el número d'alumnes per curs.

Al llarg d'questa setmana han anat entrant i sortit alumnes, però puc dir que la mitja d'alumnes a la meva classe ha estat d'uns tretze, cosa que impedeix que nosaltres en expressem en francès.

Però tot té el seu costat positiu i és que he gaudit d'una diversitat de gent i de paisos fantàstica.

Per que us feu una idea, per aquí han passat: dos americans, una canadenca, dos italians, una rusa, una polaca, una maxicana, una veneçolana, un zambià, una alemanya, un australià, un brasilé, una japonesa, una hongaresa, una madrilenya i jo.

Espero que a les dues setmenes que em queden es noti el final de les vacances i la rentrée.

Òpera de Paris. Palais Garnier

2008-08-27T15:02:00.010+02:00

Encara que la temporada d'òpera està més que acabada és obligatori fer una visita al Palais Garnier un magnífic edifici consagrat a aquest art.
La visita de l'edifici val la pena encara que no es pot accedir a tots els llocs com la platea, però es pot tanir una visió del seu interior des de algun dels seus balcons.
Però l'entrada del teatre, les escales i els foyer són els que amaguen la veritable qualitat de l'edifici.
El palais Garnier va ser construir per un arquitecte poc conegut que li dóna nom a finals del segle XIX que encara que m'empenyi no és el segle passat, un que es fa vell.

Aquesta es la vista des de l'òpera i a sota unes de l'interior de pèsima qualitat.

Hotel Ritz de Paris

2008-08-23T19:06:00.006+02:00

En un arrebat de pijisme o snobisme, com més us agradi, vaig anar, fa uns dies, amb la dona i la petita a fer un cafetó a l'hotel Ritz de Paris.

Un luxe de lloc dins una plaça de luxe, la Vendôme. Tot ple de geny carregada de quartos i cotxes luxosos a la porta.

El resultat de l'experiència va serque pel café, el té i la mena de cacaolat en van clavar 30€, cap sorpresa. Però el café no valia res i la petita ni va tocar la xocolata. Això si, va ser servida amb molta elegancia i ho van acompanyar amb uns dolços boníssims però escasos.

Vaig fer unes fotos per enrregistrar el luxe:

Vaja, són totes del labavo.

Notre Dame de Paris

2008-08-22T16:50:00.009+02:00

Plou a Paris, de fet des d’ahir a la nit no ho ha deixat de fer. Molta aigua que aniria de conya una mica més al sud, però en fi, plou on plou i ni hi ha res a fer. Pel que fa a mi aquest temps no em convida a sortir, de fet aquesta tarda el dedicaré a anar al cinama del barri. No sé el que podré entendre però farem l’intent.
Tot i això ahir em vaig fer una passejada tranquila pel centre de Paris, a un lloc turístic per excel·lència: les proximitats de Notre Dame i el seu interior. Sé que és molt típic, però, i el goig que fa passejar per aquests entorns?

Notre Dame des de la plaça que toca a l'esglesia Saint-Julien-le-Pauvre
Anem cap allà

Aquí la tenim a prop. Anem a entrar.

Amb el permís d'en Carles, es clar.

Gràcies, i ara cap a dins.

A dins les fotos em suten com un xurro, aquesta és l'unica una mica decent...això no és lo meu.

En fi, sortim i travesem el riu cap l'altre costat, el dret. À bientôt Notre Dame.

Stockholm i 3

2008-08-21T22:09:00.008+02:00

Amb aquest post deixo per enllestida la sèrie d’Estocolm. Aquí us posaré unes fotos dels seus carrers i altres, en fi, una mena de calaix de sastre.
Reitero que és una ciutat molt maca, una de les més maques que conec (i ja porto unes quantes) i per tant, és molt recomanable.
I encara que es troba una mica lluny, amb els vols de la Ryanair, arribar surt força econòmic. Però deixo de parlar de vols que no és el més convenient després del que ha passat a Madrid.
A partir d’ara els posts parlaran bàsicament de Paris. I llenço l’oferiment següent: si algú dels visitants del bloc vol alguna foto d’algun racó concret de Paris, que la demani i llestos i jo estaré encantat de fer-la... tinc molt de temps per endavant.
Al bloc en castellà hi han fotos diferents.

Sol

2008-08-18T22:23:00.001+02:00

Després de 14 dies de vacances i ja instal·lat a Paris, he començat la darrera part del meu projecte. Avui he començat un intensiu de francés a l’Aliance Française de Paris que s’allargarà durant 4 setmanes.
Però avui és per a mi un dia trist perque les dues persones que m’han acompanyat aquests dies (ma dona i ma filla) han hagut de tornar cap a casa i m’he quedat més sol que un mussol.
Aquest mateix vespre les he acompayades a la Gare d’Austerlitz i he esperat a que sortís el tren com a les pelis antigues i les llàgrimes han estat a punt de sortir.
En fi, començo una etapa diferent, ben diferent. Ja veurem com rutlla, aquesta nit, però em costarà dormir.

Stockholm II

2008-08-15T20:10:00.007+02:00

Dessa dagar har jag varit besöka Stockholm. Det är en vacker stad och överraskande. Jag kommer att göra några inlägg i denna stad.

Aigua
A Estocolm se li anomena la Venecia del Nord, jo no puc dir si és veritat o no entre altres coses perque no he estat mai a la ciutat italiana. Però el que és cert és que Estocolm està envoltada d'aigua.
La ciutat va ser fundada a l'illa de Stadholmen el que avui dia és Gamla Stan o ciutat vella.
La ciutat té un total de 14 illes i evidentment, l'aigua ho envolta tot.

Stockholm I

2008-08-10T17:21:00.008+02:00

Dessa dagar har jag varit besöka Stockholm. Det är en vacker stad och överraskande. Jag kommer att göra några inlägg i denna stad.

Amb aquest començo una petita sèrie de posts sobre la meva petita estada a Estocolm.
En resum puc dir ara, que aquesta ciutat la considero una de les ciutats més maques que conec.
Estocolm és un conjunt d'illes que formen una ciutat molt dispersa. El seu eix vertebrador podem dir que és l'aigua i és aquest element el que li dóna el seu caràcter i gran part de la seva bellesa.
Avuí penjaré fotos dels seus carrers i edificis, espero que us agradin.

Vista de Gamla Stan des de Södermalm on es poden gaidir d'unes vistes magnífiques.
I a sota una sèrie d'edificis i carrers de la ciutat.

Estocolm

2008-08-05T10:18:00.003+02:00

Ja em arribat a aquestes latituts. El temps ens ha rebut amb molta mala llet: pluja i fred. Pero malgrat tot pinta molt be: hotel de puta mare, visites molt maques...
No tinc acents en aquest ordinador (ho sento)
Tampoc tinc fotos.
Mes noticies en breu

M. Carlotto: Hasta nunca mi amor

2008-08-04T05:02:00.006+02:00

Hasta nunca mi amor és una de les novel·les més bèsties que he llegit mai. Jo ja coneixia a en Massimo Carlotto per les seves històries del Caiman. Jo m’esperava més del mateix, però m’he trobat amb un altre protagonista sense les bones intencions del Caiman. El nou protagonista, Giorgio Pellegrini, és un veritable fill de puta sense escrúpols que sempre es surt amb la seva antic terrorista de l’extrema esquerra però que es ven al que sigui i només mira per si mateix.. Segons el mateix autor el protagonista és un personatge real resum de quatre o cinc persones que ha conegut. Amb quina gent s’ajuntava en Carlotto!!!!
Aquest llibre vol ser un reflex de la nova criminalitat que hi ha a Itàlia i crec que a tot Europa.
Per esgarrifar-se.

A sota la imatge del senyor Carlotto i la portada del seu darrer llibre:

Vacances

2008-08-03T17:15:00.001+02:00

Ja he acabat el curs de francès, ara ja em sento que estic de vacances, les maletes estan preparades i tot enllestit per marxar demà rumb a Estocolm. Allà hi serem quatre dies, pocs, però espero que intensos.
Un amic em pregunta suposo pq no entén el sentit del viatge: I què hi ha a Estocolm? Doncs la casa de la Pipi Langstrom li contesto jo. Quina mena de pregunta és aquesta? Em de trobar sentit en tot el que fem? Jo marxo a Estocolm pq era el més pràctic-curiós-barat-divertit per fer via per acabar a Paris (objectiu últim del viatge). Vaig a Estocolm pq em dóna la gana i em ve de gust, i ja està. A més mai hi he estat, així que trobo què és un bon destí per estar-hi quatre dies. I segur que no passo calor (esper)
Ah, el francès bé, he reciclat el que ja sabia i tenia en desús, però també he incorporat coses. Però ja vindrà el millor.
Intentaré escriure al bloc tot el que pugui, per això em porto el meu súper-portàtil.

Don Giovanni al Liceu

2008-07-28T20:41:00.004+02:00

Ahir vaig passar la tarda al Liceu per gaudir d’un espectacle fantàstic. Tot un Don Giovanni de Mozart, un plaer per els sentits en el millor dels escenaris possibles al nostre país. No és que gaudís d’una bona localitat, però al menys el preu va ser raonable que compensa el mal de coll i esquena.
La interpretació va ser magnífica per part de tots els cantants tant pel que fa al cant com a la interpretació.
Es difícil fer destacar a cap dels intèrprets ja que tots fan un paper esplèndid.
L’orquestra, dirigida per Haider, va tenir un paper molt digne dins l’actuació i tots van rebre la seva recompensa en una ovació força llarga.
De la direcció d’escena de Calixto Bieito dir que es trencadora, pel meu gust poc original (si dins un escenari com el Liceu) amb recursos humorístics propis de Pajares i Esteso que ni són divertits , però tampoc és per morir-se per l’escàndol. Jo el definiria en el seu conjunt de curiós, molt curiós i una posada a prova pels intèrprets que han de moure’s per l’escenari esquivant tota la brutícia que van llençant.

Direcció d’escena: Calixto Bieito
Director Musical: Friedrich Haiderr
Don Giovanni: Simon Keenlyside
Donna Anna: Angeles Blancas
Don Ottavio: Christoph Strehl
Donna Elvira: Véronique Gens
Commendatore: Günther Groissböck
Leporello: Kyle Ketelsen
Masetto: David Menéndez
Zerlina: Juanita Lascarro

Summertime

2008-07-17T20:22:00.003+02:00

Darrerament tinc el bloc una mica descuidat, en temps d’estiu tot sembla que es rallentitza, fins i tot les ganes d’explicar coses. De totes maneres encara que volgués quatre hores de francès no em permeten gaire cosa, a més haig de fer els deures cada dia. Si, com sentiu, jo fent deures als meus 39 anys, però les obligacions són les obligacions. Com també é obligació cuidar de la descendència, que ara, com és evident es troba en període de vacances i la seva dependència augmenta que déu n’hi do. Però en aquest cas he de confessar que m’ho passo de conya amb la petita. De fet crec que sóc masoca i també gaudeixo del francès.
A part de tot això, ara és temps de preparar les vacances i el següent pas. De moment el destí de les vacances està establert: Estocolm. Pel que fa a l’altre cosa ja parlaré en el seu moment.
I per acabar d’adobar estic llegint a batzegades un llibre soporífer: Kornél Esti. Un héroe de su tiempo de Dezsö Kosztolányi.
En fi, sembla que ha arribat definitivament l’estiu.

Un parell de cançons...o dos

Summertime de George Gershwin:

Ella Fitzgerald

Janis Joplin

Summertime blues d'Eddie Cochran:

Eddie Cochran

The Who

B. Schinlk: El fin de Selb

2008-07-06T16:19:00.003+02:00

Es tracta de l'últim llibre corresponent a l'ancià investigador i ex-fiscal del tercer Reich Gerhard Selb.

Bernhard Schlink, recrea l'última investigació del seu protagonista pels voltants de Manheim fent fins i tot una petita excursió a Berlín. Selb intenta descobrir el que hi ha darrere d'un banc familiar que ha subsistit a depressions i a la reunificació: donacions anònimes, antigues morts sense resoldre, blanqueig de diner, màfia…

Aquest complicat entramat fa dubtar a l'investigador sobre el seu resultat final:

Hasta que comprendí que era yo quien tenía que decidir si quería considerar que el final era injusto e insatisfactorio, y sufrir por ello, o concluir que así, exacta y precisamente así, estaba bien.

Selb conclou el que és finalment just i el seu propi final com investigador, l'edat no perdona.

Apa, a estudiar francès.

2008-07-03T19:22:00.001+02:00

Ahir vaig començar un curs intensiu de francès en una acadèmia. La meva intenció era fer-ho en un curs intermedi però el resultat en la prova de nivell va ser horrible.
Aquest curs és la meva primera activitat seriosa després de quedar-me en el punyeter atur i és un pas previ per al que tinc preparat aquest estiu.
De moment 4 hores diàries de classe de francès durant tot el mes de juliol.
El que més m'ha sorprès a l'hora de matricular-me és que per poc no em quedo sense curs a causa que molt poca gent li dóna per estudiar d’idioma dels nostres veïns, diuen que no està de moda i que la gent s'interessa per altres com l'italià i l'alemany, al que cal sumar la situació de crisis que tant li ha costat reconèixer a ZP.
Malgrat això, em sorprèn la falta d'inquietud general per ampliar coneixements. Sé que la gent no té temps, que hi ha poca pasta però tampoc hi ha ganes de coneixement. És evident que sempre hi ha gent disposada a aprendre una cosa o una altra, jo del que parlo és de la generalitat, estem en un país de gent sense inquietuds, és així i seguirà sent així.
En fi , jo estic content i em sento com un jovenet que va a l’escola.

Alternativa al futbol. Dijous a l'Auditori

2008-06-27T15:49:00.001+02:00

Ahir, nit d’Eurocopa, vam sortir la dona i jo a la recerca d’alternatives més sanes i intel·ligents que no un partit de futbol entre 22 jugadors que l’únic que fan és donar puntades a una pilota o a cama aliena.
Així i gràcies a unes entrades aconseguides en un concurs telefònic de la Vanguardia vam caure a l’Auditori de Barcelona.
Ahir era el torn del 19 concert de cambra de la temporada fet pel Petersen Quartet amb el repertori següent:
HAYDN, Quartet núm. 1 en sol major op. 77 Hob.III/81
PROKÓFIEV, Quartet núm.2 en fa major, op. 92
SCHUMANN, Quartet núm.3 en la major, op. 41.

El Petersen Quartet està format per:
Conrad Muck i Ulrike Petersen, violins
Ula Uljona , viola
Henry-David Varema, violoncel
Va ser un concert magnífic, en especial em va impressionar la interpretació de Prokófiev on els intèrprets van demostrar gran virtuosisme i sentiment.

Aigua a Sau

2008-06-26T14:49:00.004+02:00

Aquest és un petit post per a constatar que els pantans s'en van omplint, encara hi ha problemes a l'Alt Empordà, però la cosa a millorat prou.

Les fotos són d'aquest dimarts des del Parador de Vic.

Un regal

2008-06-23T10:08:00.004+02:00

Com he estat molt bó i m'ho mereixo (modest sóc mare meva) m'he he fet un regal, pq em venia de gust i m'agrada.

El bitxo és un Acer Aspire 2920Z de 12,1'' ( 1,73 GHz, 533 MHz FSB, 1 Mb L, 160Gb HDD) i més dades de les que no en tinc ni idea.

21 aniversari de l'atemptat a l'Hipercor

2008-06-19T11:24:00.006+02:00

Avui fan 21 anys de l'execrable atemptat a l'Hipercor del barri de Sant Andreu de Barcelona.
En aquell temps jo vivia a uns 200 metres del supermercat, em trobava a casa amb el meu pare, feia molta calor. La meva mare estava treballant i la meva germana petita va sortir a fer una volta amb les seves amigues a veure tendes.El meu germà feia llavors la mili per Àfrica, a Ceuta concretament.
Com la data estava pròxima a Sant Joan s'escoltaven petards a intervals, uns més forts que altres…
De sobte vam començar a sentir el soroll de les sirenes fins que va arribar a un punt que no era normal i vam rebre una telefonada des de Ceuta.El meu germà ens va informar que havia hagut un atemptat bastant bèstia a l'Hipercor.
Per sort la meva germana va tornar o es va posar en contacte amb nosaltres (no recordo exactament) per dir-nos que ella no estava al lloc en aquell moment encara que la seva intenció era la d'anar cap allà.
L'atemptat va causar 21 morts entre ells 4 nens i 45 ferits i a passat a ser l'atemptat més salvatge perpetrat per ETA en tota la seva història.
Des d'aquí un homenatge i un record per a les víctimes d'aquest i de tots els altres atemptats terroristes.

Fonda Europa

2008-06-18T20:34:00.003+02:00

Per commemorar un dels últims actes de celebració he escollit un lloc emblemàtic i amb carisma com és la Fonda Europa de Granollers.

Un bon sopar amb uns amics per parlar d'allò que ha succeït i del panorama actual.

Ha estat un sopar d'aquells llargs, amb molta conversa, rialles i anècdotes.

Seiem a les 9 de la nit i no ens aixequem fins a les 3 de la matinada, com també és un hotel simplement ens cobren i ens deixen allà, que la porta està oberta tota la nit.

El menú fantàstic, com sempre a la cuina de la Fonda. Cava de la casa per regar el sopar.

La Fonda Europa per la part del darrera, tot un clàssic. Es mereix com a mínim una visita.

Bicycle Race. Queen

2008-06-15T10:57:00.002+02:00

LLegint i mirant un post sobre una ciclonudista al bloc de Ra, vaig recordar aquesta cançò de Queen del seu disc Jazz. He tafanejat pel youtube i he trobat aquest video promocional. Tot ell és fantàstic.
Aquest post va dedicat a Ra.
God save the Queen.

El gran arresto. Ken Bruen

2008-06-13T17:38:00.002+02:00

A partir d'ara i més concretament des del meu últim post, parlaré sobre una de les coses que més m'apassionen, la lectura. Últimament ho tenia molt oblidat, encara que alguns posts si tenia fets, però els problemes laborals m'han fet decantar per altres temes.En fi, al que anava. El meu últim llibre llegit El gran arresto és d'un autor que em té fascinat, em refereixo a Ken Bruen.Fins ara Bruen tenia traduïts llibres sobre l'anodí detectiu Jack Taylor, un ex poli alcohòlic i drogoaddicte que ràpidament resulta simpàtic malgrat les seves constants ressaques, deliris i descontrols diversos.En aquest nou llibre (perdó, de nou res, en tot cas nova traducció, la versió en original ja té 10 anyets) els protagonistes són dos policies londinencs en actiu que necessiten fer un gran arrest per rehabilitar-se dins de la seva professió ja que els dos són uns polis corruptes i manipuladors.Aquests dos subjectes són el cap Roberts i el sergent detectiu Brant acostumats a utilitzar mètodes brutals, sense escrúpols i mafiosos.Bo com veureu (si voleu) es tracta d'una lectura molt interessant que no deixa indiferent a ningú, molt, molt recomanable, és tota una anàlisi de la corrupció i la brutalitat humana. Però com per a gustos colors no tanco el post sense dir que prefereixo les novel·les protagonitzades per Jack Taylor.

Harraga. Antonio Lozano

2008-06-06T16:36:00.002+02:00

He acabat de llegir Harraga d'Antonio Lozano, una novel·la que m'ha impactat profundament. Es tracta d'una novel·la molt dura que parla sense embuts ni floritures de temes que són ben coneguts per nosaltres.

El tema principal de la narració gira entorn del mercadeig d'immigrants i de la droga que arriben del nord d'Àfrica.

La narració ve en boca d'un ànima en pena que s'introdueix en aquest món només per intentar sortir de la desesperança i penúria que pateix en la seva ciutat Tànger.

L'autor es recrea amb el fàstic que li produeix el poder corrupte, els diners i la maldat. Utilitza per a això un estil sec i directe, àcid i dur que m'ha portat a recordar en més d'una ocasió a un excel·lent autor com és l'algerià Yasmina Khadra i al seu comissari Llob.

És una lectura imprescindible per als amants de la novel·la negra.

Creu i ratlla

2008-06-04T18:25:00.003+02:00

Ahir vaig anar a recollir la indemnització i la liquidació que em correspon, amb el que per fi concloc la meva relació amb el meu anterior feina.

Però ahir era un dia que calia aprofitar i com havíem d'anar fins al final del Paral·lel ens baixem del tren en Passeig de Gràcia i vam caminar cap a baix a bon ritme.

Arribem a la plaça de Catalunya i a mig camí, en les Rambles, em va entrar una fam canina (només un cafè des que m'havia aixecat no era suficient). Així que decidim entrar a la Boqueria i anar al bar Pinotxo on em vaig cruspir un entrepà de pernil amb la seva corresponent canya. (grats records em porten aquest lloc…)

Després a recollir el xec i saludar als pocs ex-companys que encara estaven per allà.

I a veure, pregunta, si estem al final del Paral·lel, On podem anar a prendre unes tapes de qualitat?

Doncs al Quimet i Quimet es clar. Allà ens vam cruspir un parell d'assortiments de les especialitats que tenen allà.

Gens malament, el dia no va estar gens malament, ens vam recollir amb la panxa i la butxaca satisfets.

Ho sento però em vaig descuidar la càmara i no hi ha fotos.

En fi ja ha arribat el dia que suposo que ja no hauré de parlar més del meu antic treball i aprofito aquesta última oportunitat per acomiadar-me del subnormal del meu egs-cap. Com ja us he parlat diverses vegades d'aquest subjecte el millor és ensenyar-vos una foto del tipus perquè sabeu de qui parlo, bé una foto no tinc però he trobat un model que se li sembla bastant.

Aquí el teniu:

Aquest és més o menys el careto que havia de suportar cada matí....quin fàstic

70 aniversari del bombardeig de Granollers

2008-05-31T10:58:00.006+02:00

El 31 de maig de fa ara 70 anys, a les 9:05 del matí, 5 avions Savoia-S 79 van bombardejar la ciutat de Granollers durant un escàs però llarguíssim minut. Aquests maleïts avions van llençar prop d’una seixantena de bombes la majoria de 100Kg.

Imatge des d'un dels avions italians en el moment del bombardeig. Com es pot veure el dia es força clar.

El bombardeig va destruir o malmetre 100 edificis de la ciutat i van causar un mínim de 224 morts la majoria dones que feien la cua del pa i nens que entraven a l’escola. També hi van haver 165 ferits greus.
Fins fa relativament poc es pensava que els autors del bombardeig va ser l’aviació alemanya fins que amb la obertura d’arxius es va certificar l’autoria italiana. De fet els italians eren els encarregats de bombardejar la reraguarda mentre que els alemanys bombardejaven les línies del front.
En principi l’objectiu no era el centre de la cuitat sinó una central elèctrica del afores i de moment no es saben les causes exactes o reals de l’error.

Estat en que va quedar la Porxada, aquí va haver el major numero de morts i ferits.

El carrer Major va ser el més castigats per les bombes, molts del seus edificis van quedar destruits.

Destrucció als carrers de Granollers.

Punyetera enveja

2008-05-30T20:41:00.004+02:00

Després de llegir les crítiques de la Valquiria només puc dir que: Collons com m’hagués agradat ser-hi allà, aquests espectacles són dels que un no es pot perdre.

Diuen que en Placido Domingo va estar exepcional.

Una qüestió personal

2008-05-29T10:24:00.002+02:00

Sembla mentida però fa ja 20 dies que em van informar que no havia de tornar a treballar en l'empresa, a partir d'aquell dia entrava en una situació de permís retribuït fins que se signés la resolució de l'ERE per l'administració competent.Durant aquests dies he estat intentant gaudir al màxim la meva nova situació i no deixo de veure molt sobtat la capacitat de gestió dels encarregats de dirigir l'empresa.Avui he rebut la nòmina religiosament el que significa que porto 20 dies sense currar però cobrant com si res, i això és el mateix per a les altres 99 persones que han sortit amb mi.Se suposa que ens han acomiadat per millorar el rendiment i reduir costos. L'intel·ligent que ha pensat això suposo que haurà fet números i tindrà en compte les 20 jornades (de moment) de 100 persones.Sincerament si es volen reduir costos jo sé a qui enviaria de cap al carrer.Una altra qüestió, pel que respecta a mi he descobert que la meva sortida correspon a una decisió del meu cap directe que ha al·legat motius personals per justificar la meva sortida, és a dir que ell i els seus responsables directes han primat els motius personals a d’interès de l'empresa. Jo, i sense presumir de res, passava per ser un bon treballador, però el subnormal del meu egs-cap no em podia ni veure (jo crec que estava boig pels meus ossos però no s'atrevia a dir-me res) i en lloc de canviar-me a un altre lloc es desfà de mi. Segons m’expliquen el meu lloc ho tenien reservat per a una altra persona que devia abaixar-se el sou per continuar en l'empresa, i amb dos collons va dir que ni parlar. Els meus caps clar donaven els fets com consumats i se'ls va deure posar un careto molt divertit al veure que les opcions se'ls hi anaven a fer punyetes. Ara el problema és trobar a algú que em substitueixi però aquest ja no és el meu problema, ja s’ho faran.Amb aquesta planificació tan responsable i amb criteris tan eficients segurament que seguiré cobrant fins el Nadal. Els actes de celebració continuaran mentre duri l'estupidesa empresarial a la qual em trobo sotmès.

Els meus caps han d'haver seguit el mateix manual d'economia i eficiencia empresarial que els personatges d'en Forges

Un diumenge al Palau de la Música

2008-05-27T11:18:00.004+02:00

Diumenge vaig anar al Palau de la Música per sentir dins Els diumenges al Palau per sentir el següent repertori de música anglesa:
Edward Elgar: Introducció i allegro, op 47, per a orquestra de corda
Bejamin Britten: Lacrymae, op, 48
Ralph Vaughan Williams: Three Shakespeare Songs, per a cor mixt a capella
Flos Campi, suite per a viola solista, petita orquestra i cor.

La direcció corria a càrrec de Daniel Mestre.
El violista era Paul Cortese.
El cor, el Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana.
I l’orquestra l’Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra.
Malgrat el repertori no era del meu gust vaig sortir molt satisfet per la immillorable interpretació de tots i per l’ambient que proporciona el bellíssim Palau de la Música.
Malgrat el dia plujós va ser tot rodó.

Actes de celebració 2

2008-05-26T11:13:00.007+02:00

LA COVA FUMADA

Baluard 56, Barcelona

La Cova fumada és en la meva humil opinió el millor bar de tapes de la Barceloneta que és gairebé com dir de tot Barcelona. Aquest lloc té uns 70 anys d'antiguitat i segons compte el meu pare ja ho regentava l'avi dels actuals propietaris Magí i Josep Maria Solé. El local és d'allò més senzill, no hi ha hagut modificacions o restauracions significatives en aquests anys i conserva un ambient acollidor i familiar. No és un lloc espaiós, només unes poques taules estan a disposició de la clientela que si cal deuen compartir. Són taules típiques de bar sense comoditats ni parafernàlies.El que té de millor tot són la varietat i qualitat de les tapes, tot és cuina de mercat, el que està disponible aquest dia i molts són tot un clàssic com les bombes de patata amb carn en tres tipus de picant (invenció de l'àvia Pla, segons es compte), les sardines a la planxa, les gambes amb mongetes, els calamars, la capipota guisada o els cigrons amb botifarra negra.En la nostra visita donem compte d'unes quantes bombes mig mig i picant, una excel·lent capipota, i uns cigrons amb botifarra negra.

Una vista de la cuina i alguns dels clients, tot reduit com podeu veure.

Un aspecte de la barra des de la meva taula, res de luxes.

A l'esquerra les bombes típiques i a la dreta el biníssim capipota.

Passejada pel barri de l’hòstia.

2008-05-22T21:42:00.016+02:00

Aprofitant el temps que em propicien aquestes vacances no volgudes em dedico a passejar pel barri on va néixer el meu pare i el meu avi, el barri mariner de Barcelona allà on vivien pescadors i estibadors.
La Barceloneta és un barri ple de carrers ben ordenats, com un eixample en petit, però massa estrets i que durant molt temps, millor dit des de sempre, no ha estat considerat un bon barri. Però això ho diuen els que no són d’allà.
La Barceloneta és com una ciutat en petit, com un món en petit.

Entrant al barri pel passeig Joan de Borbó el carrer paradís dels restaurants.

Les façanes del mateix passeig . És l'única part del barri on es veuen les riuades de guiris.

Els carrerons estrets i poc il·luminats, però que fan barri.

Una de les millors llibreries de Barcelona: Negra i Criminal, al carrer de la Sal, tancada merda.

Can Ramonet, tota una institució al barri, una cantonada preciosa.

La Cova Fumada, les millors tapes de la Barceloneta, per un altre post.

El carrer Guiter, on va nèixer el meu pare ja fa un munt.

I el tio amb sort tenia un carrer que donava directe al mar, quin privilegi i ell ho sap.

El Passeig marítim de la Barceloneta, espai ideal malgrat ja no existeixen el xiringuitos.

El mar i la Vila Olímpica al fons, tot un luxe.

I la platja, després d'anys perduda ara a tota marxa. Feia un dia que convidava a banyar-se però no estàvem preparats.

Actes de celebració.

2008-05-20T07:52:00.003+02:00

Com primer acte de celebració per la nova situació laboral destapem una ampolla de champagne francès al pur estil Salvador Dalí que davant de moments adversos es sentia més generós en quant a propines i a despeses luxoses.
S’ha d’aprendre dels grans mestres.

La Vanguardia baila así:

2008-05-18T13:32:00.004+02:00

Avui diumenge, la Vanguardia ha dedicat una plana sencera al representant de l'estat espanyol pel Festival d'Eurovisió on expliquen gràficamant com es desenvolupa la dansa que acompanya la cançò (?).

No seré pas jo qui critiqui el fenòmen del chiki-chiki, però si faig una crítica al malbaratament de tota una plana en un diari de prestigi.

No diré més, això és el que sortia i això és el que tenim. (L'escaner no ha donat a més)

Proporcionalitat

2008-05-16T16:47:00.003+02:00

Durant aquests dies m’he anat assabentant de quins han estat els fumuts per l’ERE de la meva (ara ho puc dir) ex-empresa. I com he vingut dient els afectats han estat tots treballadors, cap jefe. El màxim de categoria que s’han desfet han estat encarregats.
Al departament on era jo, la proporció de caps respecte a treballadors era de 7 a 1 . Després de l’ERE ha quedat en 5 a 1. A la resta de les seccions ha estat igual o pitjor.
Les empreses parlen de reduir costos i augmentar la productivitat. D’aquesta manera el que han fet es baixar la producció i la productivitat, s’han desfet de salaris baixos amb les indemnitzacions pertinents (el gruix dels acomiadats portaven uns 30 anys a l’empresa) i ara es veuran obligats a contractar més personal perquè els molt burros s’han quedat amb quatre i el gat.
Prometo que per no avorrir ningú només parlaré de tot això mentre continuï en nòmina, un cop surti definitivament passant de la situació de treballador en vacances a aturat, no parlaré més d’això.

Una altre de Forges, molt semblant a la del dia 1.

Pregàries ateses.

2008-05-11T18:25:00.001+02:00

Parafrasejant el títol de la novel·la de Truman Capote després del meu acomiadament s'ha produït allò que demanava. Ara puc realitzar somnis i omplir necessitats diverses.Només intentarem que no arribi a l'extrem de l'original sentència de Santa Teresa: es vessen més llàgrimes per pregàries ateses que per les no ateses.
He començat ha estudiar el que dec fer en els pròxims mesos i el que vaig a fer públic de moment és que en el present mes penso prendre'm les coses amb molta calma, descansar, arreglar la paperassa pertinent i gaudir d'aquestes vacances pagades fins que expiri el contracte.
Com suposo que ja sabeu no sóc l'únic acomiadat, amb mi se n'han anat altres 99 treballadors, entre els quals hi ha situacions de tota mena: uns pocs jubilats, uns pocs que han tingut l'opció d'escollir entre tocar el dos i quedar-se (membres del comitè que estaven en les llista negra i dones amb baixes maternals) i una majoria als quals no se'ns ha donat opció. Entre aquests també hi ha situacions de tota mena: joves, no tan joves (jo) i altres que es troben en una edat molt fotuda i tindran problemes per accedir a una jubilació digna, aquests últims són la majoria.
L'empresa diu que ha seguit criteris de productivitat. I jo dic: I una merda. Hi ha hagut el de sempre. Tu em caus malament, tu no em fas la pilota, tu un dia em vas dir tal, tu ets lletja. I això ho dic amb coneixement de causa, s'han quedat companys que no saben fer la O amb un canut i ha marxat gent molt competent.
A falta de dades oficials se n'han anat proporcionalment més treballadors que no caps i tècnics. Hi ha més comandaments que a la mili, ja els havia abans però han decidit que sobren els treballadors. La teoria del remer pura i dura, res d'acudits.
Analitzant tot plegat me he adonat que realment mai m’he sentit a gust en aquesta empresa i com em dieu en els comentaris del post anterior hi ha vida més enllà de la nostra empresa i es millor estar aturat que a una mala feina.

...Per fi. Lliure?

2008-05-09T18:54:00.003+02:00

Fa escassament vint minuts m’ha arribat una carta de la meva empresa on em diu que la relació laboral que teníem des de fa dotze anys ha conclòs. Les raons no les diuen (jo dic que no les tenen), però imagino que és el meu cap directe qui ho ha decidit. Mai m’ha aguantat,(jo a ell tampoc) i crec que això no hauria de ser motiu. Però ja se sap quan no fas la pilota ho tens magre. En fi, em fot que m’assenyalin amb el dit però com deia s’obren un munt de possibilitats que no tindria si continués allà.
Ara a pensar el que faré ens els propers dies i mesos, sense presses que tinc temps i no arribo tard a la feina.

Pleased to meet you

2008-05-08T11:35:00.002+02:00

Sympathy for the Devil. Rolling Stones.
Els més grans de la història del rock.

Dia del treballador

2008-05-01T17:03:00.003+02:00

Avui és el dia del treballador. Corren temps dificils i els empresaris no se'n recorden de que els que treuen la producció són els currants i sempre són aquests darrers qui paguen els plats trencats.

Salut companys pencaires.

i Gràcies senyor Forges

Votacions

2008-04-29T16:27:00.000+02:00

Divendres vam votar en assemblea la “proposta” de l’empresa. De fet l’empresa va presentar un conjunt de propostes en un sol bloc, les que feien referència a les indemnitzacions i un grapat de mesures (pla industrial) per millorar la productivitat i reduir l’absentisme. El comitè d’empresa, amb bon criteri, va dividir en dos aquest paquet per que es valoressin per separat.
A la reunió els assessors sindicals van deixar força clar que en quant a les indemnitzacions no es farien més concessions per part de l’empresa i era millor agafar-se a aquestes que arriscar-se a la possibilitat que es presentés un expedient de regulació, on les quanties serien més minses.
Així el sentit del vot era: accedir a les indemnitzacions i condicions de prejubilació proposades i fer entendre a l’empresa la necessitat de negociar la resta de mesures del pla industrial.
Aquesta proposta va ser aprovada amb el 59% dels vots, mentre el 41% entenien que l’empresa no havia fet prou i no creien les seves amenaces de tancament.
En fi, ara la pilota es a terreny de la direcció, ves a saber si acceptaran que els haguem retallat el seu paquet de mesures. Ja es pronunciaran, però de moment tenen les mans lliures per fotre la gent al carrer.

Les coses es precipiten

2008-04-24T14:37:00.002+02:00

Anava a penjar aquest post:
Dies de negociacions
Aquests són dies de negociació entre l’empresa i el comitè .
L’assumpte a tractar: com i de quina manera sortiran els 100 acomiadats. La primera proposta de l’empresa ha estat superada feliçment i les negociacions no estan tancades, cosa que fa entendre que es milloraran.
De totes maneres el conflicte s’allarga massa, ja portem molts mesos sabent que sortirà molta gent però, encara no sabem qui i exactament quan.
Sembla ser , pel que es comenta, que en el que queda de mes tot ha d’estar finiquitat.
Així sabrem si el que escriu aquest bloc continuarà a la seva feina o acabarà ampliant les llistes dels parats.

Però a dia d'avui l'empresa a donat per tancades les negocions. I o és com ells diuen o -de forma encoberta- amenacen amb tancar la fàbrica.
Demà assemblea on decidirem el nostre futur.

Sant Jordi

2008-04-23T15:34:00.005+02:00

Avui, és Sant Jordi. per a mi un dels dies més macos, interessants i intel·ligents del calendari.

M'agraden les dues tradicions d'avui. Regalar roses ho trobo molt maco, sempre he complert i m'ha donat bons resultats (ja, ja ). Regalar el llibre és absolutament indispensable, ara bé mai el compro avui , ja el tinc guardadet d'abans.

Potser l'únic que em molesta és veure a tot el món comprant el llibre, l'únic llibre que compren durant l'any, en fi.
Jo he rebut dos de llibres, aquests:

Aquest d'Olivier Adam: Pasar el invierno, premi Goncourt de relat 2004. És un conjunt de 9 relats sobre persones i situacions desesperades. L'autor va néixer a la perifèria de París. Vaja fa bona pinta.

El segon de l'irlandès Ken Bruen: El gran arresto. Aquest és un valor segur ja conec l'autor i em té fascinat. D'ell he llegit Maderos i La matanza de los gitanos ambdós collunuts. Aquest no té el mateix protagonista, però m'és el mateix.

Clara Blanc

2008-04-20T10:04:00.000+02:00

Amb el cas de Clara Blanc es reobre el debat mai tancat sobre l’eutanàsia que va revifar Chantal Sébrine. Com diu la mateixa Clara el cas de la mestra que va morir el passat 19 de març li va fer venir ganes de manifestar-se i així va escriure una carta a Sarkozy.
Clara té 31 anys i als 25 li van detectar una malaltia genètica molt greu que després de molts patiments i pèrdua progressiva de la mobilitat li durà a la mort.
Blanca està a favor del suïcidi assistit quan la vida només sigui una agonia.
La legislació francesa permet la interrupció del tractament per deixar morir al pacient però prohibeix l’eutanàsia activa. A d’altres estats com Holanda, Bèlgica i Suïssa es permet aquest darrer tipus d’eutanàsia en determinats supòsits.
Es evident que es necessari una reforma de la legislació referent a aquest tema com a mínim a nivell europeu.

Berlusconi dels collons

2008-04-16T18:30:00.002+02:00

Partint de la premissa que no sóc un gran coneixedor de la política italiana -excusa raonable tenint en compte el batibull de partits, coalicions i realitats diverses que pateix el país transalpí- em sobta la tornada al poder del magnat Sivio Berlusconi.
Des de fora Itàlia dóna la sensació que és un país en recessió en tots els sentits. La modernització ha quedat estancada i inclús es veuen situacions que la fan tornar enrere com l’assumpte de les escombraries al sud, la seva situació econòmica es troba en pitjors condicions que als països dels voltants, grans companyies es veuen en problemes, existeix una fractura social entre rics-pobres, nord-sud, sembla ser que hi ha un auge de la màfia...
En resum, existeix una situació de retrocés generalitzat propiciada en part per la política dels darrers quinze anys. I crec sincerament que la tornada de Berluconi no és la millor alternativa.
I per a mostra les paraules del president italià a Zapatero al respecte del número de dones als ministeris del govern espanyol.

14 d'abril de 1931

2008-04-14T19:10:00.004+02:00

Avui tinc el dia nostàlgic.

Proclamació de la República catalana.

Ban del president Francesc Macià.

Visca la República

2008-04-14T14:46:00.002+02:00

Salut i República

Rosa Díez. Quina boca

2008-04-09T16:05:00.000+02:00

La senyora Rosa Diez sembla que no té les idees molt clares en el sentit que fa quatre dies estava al PSOE i ara està llençant bufetades en temes molt sensibles per casa nostre.
Em fastigueja sentir dir que el castellà és un idioma discriminat i perseguit. Aquesta senyora no té ni punyetera idea del que parla i això que ve d’on ve.
A Catalunya l’únic idioma que jo crec que es troba en perill, si es que algú ho està, és el català.
Jo ho veig claríssim quan vaig a recollir a la meva filla al cole. Tots els nens són capaços de parlar en castellà i en català, cadascun amb la seva dificultat. Tots els nanos que a casa parlen en castellà és a l’escola a l’únic lloc on senten parlar en català. Si allà no es parla català aquests nanos mai aprendrien l’idioma.
La Rosa Diez també diu que està sobrevalorat les llengües de les comunitats amb llengua pròpia a l’accés del treball públic. Una altra tonteria. Sobrevalorat? Parlar les llengües del país no és un valor?
Aquesta senyora evidentment només vol que a Espanya es parli castellà, així doncs té un problema.

Ikea solutions

2008-04-07T20:15:00.003+02:00

Dissabte vaig anar a l’IKEA a comprar-me unes cosetes. Ja no ens hi cap la roba (que no ens posem clar) i els llibres i necessitem armaris i llibreries.
La solució més evident és llençar tot allò que sobra a la brossa, però aquest drap encara que me l’he posat només dos cops no el vull tirar perquè em fa gràcia, aquestes sabates ni les he estrenades i no poden anar a les escombraries etcètera.
Així que passejada a IKEA i comprem dos armaris i dues llibreries, total 700 i escaig transport i muntatge inclòs (excepte les llibreries que és un petit entreteniment muntar-les com jugar al parxís i fotre un clau).
Entrar a comprar a la botiga d’IKEA ja és de per si tota una aventura a l’estil Indiana Jones, et fiques dins el laberint amb una sola entrada i una sola sortida, la marxa enrere és complicada i un perill provocat per l’allau de gent que segueix el sentit únic de la marxa. Hi existeixen passadissos per tornar enrere però mai dreceres cap endavant (no els guipes perquè vas cec cap endavant amb el riu de gent), t’ho has d’empassar tot si vols sortir. Sort que a mig camí tens un cafè on fer l’avituallament a un preu molt raonable.
I al final arribes al magatzem, enorme, majestuós. Agafes un carret i a omplir, si tens la desgràcia, com jo, d’agafar moltes coses ho tens magre. Els mobles pesen el seu, la mare que els va parir.
Passes per caixa baldat i cap el passadís per arribar a la zona de transport. I aquí la darrera prova, els molt intel·ligents han fet el passadís en pujada, terra llis però en pujada...va parir...Em creuo amb dos empleats, em miren de reüll, veuen la meva cara de patiment i mirada al front que no ha estat res, suposo que no era prou evident que no podia amb el punyeter carro: llengua fora, suat, expressió implorant ajut, postura en plena harmonia amb el carro formant un sol conjunt a l’estil dels esclaus egipcis transportant les pedres per les piràmides ( visualitzeu la vinyeta d’Asterix i Cleopatra on els esclaus feien hores extres).
Un esforç més i arribo al cim. He pogut amb tu fill de puta!
I ara tinc el muntador a casa, un tio sol, li he donat una cocacola i ell va fent.
I mira tu per on que l’armari del rebedor és més gran del que ens pensàvem, la dona deia que si que hi cap i jo que millor més estret, però no, el gran. Per sortir de casa ho haurem de fer de gairebé de costat
Tot hauria quedat solucionat si haguéssim recorregut a l’Anna. Compte amb les paraules grosses.
El més positiu és sentir com s’obren les portes de les veïnes tafaneres.

L'aigua dels collons 2

2008-04-02T19:57:00.000+02:00

Per sort ja s’ha arribat a la conclusió d’allò que era evident en principi per a tothom. Ha hagut de venir l’Institut d’Estudis Catalans per a dir-ho i la consellera Tura per a fer-ho públic, però ja està fet. Uns transvasament és un transvasament i no un altre cosa. S’han acabat els eufemismes. Qualsevol intercanvi d’aigua d’un riu a un altre és un transvasament diu l’IEC.
Ara només resta saber si el transvasament Segre-Llobregat és el més adient.
A mi el que més em costa d’admetre és que s’arribi a situacions extremes. Hem tingut molts anys d’experiència amb sequeres per poder trobar solucions a aquestes situacions.
Però clar hem de contar de que fins ara no s’ha fet prou i ens trobem en una situació d’emergència.
I què fer?
Complicat, realment complicat.
Jo sóc partidari de les desalinitzadores, i de fet la posada en marxa de la que està en construcció pal·liarà una mica el problema. Així que ja farien bé en planejar de noves.
I mentre, què?
Existeixen solucions parcials plantejades com portar aigua en vaixells d’Andalusia i França, que penso que haurien d’accelerar però que necessiten de petites infraestructures que encara no estan enllestides.
Pel que fa als transvasaments jo no he estat mai partidari, aquets són origen de disputes entre territoris i són només solucions a petit i mitjà termini. La captació (vull dir transvasament) del Segre no sé si aportaria la quantitat d’aigua necessària, no sé si el Segre porta prou aigua, no sé si és bo tocar el nassos a ningú, però els que ens dirigeixen si que ho haurien de saber.
I el Roina? Diuen les males llengües que la seva aigua no és de qualitat i jo dic que no hauríem de dependre de ningú per abastir-nos d’aigua. A més, acostumar-nos a que algú ens solucioni el problema fa que aquí després no fotem res i el perpetuem.
Jo la solució a curt termini no la tinc sinó no em trobaria a la situació laboral que em trobo. Però el que si sé és que la solució s’ha de prendre en consens sinó acabarem malament.

El formatge dels collons

2008-03-29T08:53:00.001+01:00

Existeixen noticies que malgrat no tenir aparentment una importància excessiva esgarrifen una mica, no tant per la noticia en si mateixa sinó per les raons que fan que aquesta sorgeixi.
Ahir vaig sentir a la tele que la comissió europea es planteja prohibir la venda de mozzarella per haver trobat partides d’aquest formatge contaminades amb toxines. Fins aquí tot més o menys dins la normalitat. El problema ve quan expliquen quines poden ser les causes del problema . I aquestes estan relacionades amb la màfia napolitana, per cagar-se.
Doncs bé la implicació ve per dos costats diferents. El primer que ve de lluny està relacionat amb l’acumulació de brossa i deixalles als carrers de Nàpols i els seus voltants a causa de conflictes per concessions de deixalleries en les que la màfia té una influència molt gran. Ells volen la seva part del pastís i la volen per mètodes imagino intimidadors. Tot un problema vaja, on a les autoritats els hi manca això, autoritat perquè els que realment manen a la zona són el mafiosos.
I clar tanta merda al carrer fa que el formatge (i imagino moltes coses més també) acabi contaminat.
L’altre problema es troba a les explotacions de les búfales que produeixen la mozzarella. Existeixen unes, de legals, on no sembla que hi hagi problema, però existeixen unes altres controlades també per la màfia que o són clandestines y no tenen les instal·lacions adequades o simplement no passen els controls necessaris i clar a Europa detecten el tuf i amenacen amb la prohibició quan podien fer bé prohibint directament. Però en comptes d’això poc a poc van aixecant la prohibició, els hi farà gràcia això a les màfies.
El que sembla mentida és com la màfia pot controlar tot en grans extensions d’aquest país, realment lamentable i esgarrifós.
En fi, massa merda als carrers, tant la porqueria i residus de la gent com la màfia i tot allò de la sustenta.

Els collons de l'aigua

2008-03-28T15:10:00.000+01:00

Té collons d’assumpte de l’aigua, la sequera més important dels darrers vint anys provoca una pluja de demagògia, oblits i pràctiques contranatura.
I en tot aquest enrenou estan jugant un paper important el homes i dones d’iniciativa. És si més no fantàstic veure als homes forts del Govern del partit ecosocialista discutint què és i què no és un transvasament. És al·lucinant veure com cauen en l’oblit les protestes i mobilitzacions en contra del transvasament de l’Ebre.
Em posen frenètic quan diuen que això del canvi d’aigües del Segre al Llobregat no és un transvasament, no sé com li volen dir . transfusió, infusió, recol·locació, traspàs a galledes, tot per no fer servir la paraula maleïda.
Senyors, si no plou no plou, que li farem. La solució ja sé que no passa per fer danses de la pluja (macos estaríem tots amb les plomes i fent l’indi), ni de pregar a Déu (buf) però els transvasos o com li vulguis dir no arreglen el problema definitivament així que més val deixar-ho estar.
No sóc cap expert però el tema de les desalinitzadores no sembla mala idea, encara que siguin molt cares crec que produeixen un excedent extraordinari (imagina, si la volen portar en vaixells des d’Andalusia que a la seva planta els hi sobra que et cagues). I el dia que plogui a mars aprofitem per fer un canal navegable que travessi Catalunya de punta a punta i muntem creuers de luxe.
La demagògia s’ha de fer amb imaginació o l’únic fa es donar pel cul.
Senyors d’Iniciativa no es juguin els pocs vots que tenen.

Ja fas bé Baltasar en demanar consens.

Somnis

2008-03-27T16:04:00.000+01:00

La monotonia és un estat semi catatònic que patim la majoria dels essers humans quan la realitat que ens envolta es troba mig resolta en quant temes de supervivència. Jo pateixo aquesta situació degut a la posició d’immobilisme que ha pres la meva existència. No ploraré pas per això, de fet la meva rutina m’agrada i convisc amb ella sense especials patiments i tot gràcies a que allò que més m’importa ( la meva filla i la meva dona) em reporten especialment felicitat en un sentit absolut.
Però sempre hi ha un però i es tracta d’un fet, millor dir un somni de tota la vida que no ha quedat satisfet i que es complicat que es resolgui. Molts poden pensar que no és important i o que no val la pena i podria estar d’acord, però els somnis estan per a ser complerts. I darrerament aquest desig o somni a agafat proporcions més amplies arran d’aquest bloc que m’ha fet descobrir de primera mà a persones que es troben a la situació que tant desitjo. A més aquest somni es compartit amb la meva parella.
En fi, estic parlant de fer un tall o una garrotada a la vida i anar-me a viure una temporada a l’estranger. Sóc conscient que aquestes coses és millor fer-les quan ets jove i no estàs lligat per deures familiars, però això no em fa oblidar el meu desig.
Com ja vaig comentar es possible que s’obri una opció que dependrà de com es belluguin les coses a la feina.
Ja veurem...

Presa de posicions

2008-03-26T15:11:00.002+01:00

Després d’un temps d’hermetisme pel que fa a les informacions, ja ha començat a ploure comunicats, reunions i més rumors com no podia ser menys.
L’últim dia abans de vacances es va convocar una reunió per part del comitè d’empresa per fer públic el que fins ara eren les reunions entre empresa i representants dels treballadors.
Doncs bé, el número total d’acomiadats no s’ha alterat i continuen sent al voltant de cent, els noms d’aquests han sortit dels caps directes de cada departament per que els criteris d’empresa es prenguin des de la base ( i on els criteris personalistes no es poden evitar).
Sembla ser que els acomiadaments no es produiran, malgrat es va dir que començarien abans de Setmana Santa, fins que no s’arribi a un acord pel que fa a les condicions de sortida dels afectats
De moment les negociacions comencen amb mínims per part de l’empresa, així són totes les negociacions.
També s’hauran de pactar altres situacions que afecten al personal relacionades amb el cavall de batalla que esgrimeix l’empresa: l’absentisme.

Reflexions post-electorals 2

2008-03-21T16:54:00.000+01:00

El vot de la por a Catalunya
Els resultats electorals a Catalunya no són el que la majoria s’esperava i s’han donat una sèrie de situacions si més no curioses.
La primera cosa no esperada a estat la victòria aclaparadora del PSC, sense pal·liatius i incontestable. Els socialistes han igualat els resultats de les eleccions del 1982 quan el PSOE va guanyar per majoria absoluta.
La segona situació d’importància ha estat la davallada electoral d’ERC que ha obtingut uns resultats desastrosos.
Per a la resta de formacions els moviments no han estat tant bruscos, però segurament es podia esperar més de CiU i de IC.
Sembla a priori evident que el traspàs de vots principal ha anat d’Esquerra al PSC, però alhora aquesta afirmació és molt simplista. Jo crec que els moviments responen a situacions més complexes i diverses.
En principi podem dir i reconèixer que una bona part dels vots d’Esquerra han anat als socialistes, però estic d’acord amb les tesis d’alguns dirigents del partit independentista que diuen que bona part del seu electorat simplement no ha anat a votar.
De la mateixa manera estic convençut de que bona part del vot ha retronat a files convergents mentre que molts d’aquests últims han anat a PP i PSC.
Però el sentit clar del vot ha estat la por a la tornada del PP, aquí no es vol al PP ni en pintura, però aquest sistema d’evitar la seva arribada és una bajanada. I ho dic perquè se’l pot aturar igualment votant als partits petits com a les eleccions passades. Estic avorrit de sentir gent dient que ha votat al PSC per tal de que no tornin els peperos.
Ja no es pot dir que siguem un país immadur amb les conteses electorals, però si crec que som un país de mandrosos electorals.

Chantal Sebire

2008-03-19T21:48:00.001+01:00

Chantal Sebire ha mort fa unes hores.
Descasi en pau