Durant el dia d’ahir vaig veure en diferents medis: premsa, facebooks, blocs, etc que aquesta vaga era un absurd, que no era el moment, que no és apropiat, que és una bretolada...Però el més sorprenent de tot plegat es que una bona part d’aquests comentaris venien en ploma dels mateixos treballadors. Bé de fet no és sorprenent que un treballador s’oposi als seus iguals, només em de veure resultats d’altres protestes o simplement el de les eleccions generals en diferents anys.
El que trobo a faltar en aquest país és el sentit de solidaritat, no el que es fa a països llunyans davant de catàstrofes naturals ja que d’això som un bon exemple (encara que dubto que la majoria sigui per raons altruistes), sinó amb nosaltres mateixos, amb els treballadors, estudiants o jubilats.
Normalment, davant de qualsevol tipus de protesta el primer encarregat de tirar pals sota les rodes són el mateixos treballadors que anteposen l’interès macroeconòmic –que de fet se la porta fluixa o no tenen ni idea de com afecta- a l’interés d’uns treballadors i les seves famílies. Però també hi ha una mica d’enveja vers l’altre: - Com té el morro de protestar amb el que guanya. -Que els hi baixin una mica el sou està bé, total pel que fan. –Amb el que presumia amb el que guanyava fent de paleta i ara es queixa de que no hi ha feina, que es foti.
I si, si es diuen aquestes coses, jo no me les he inventat, gent del meu voltant ho diu i pocs repliquen. Evidentment amb aquesta actitud no es pot aconseguir res, per això aquesta vaga no canviarà res i el govern de torn continuarà retallant tot allò que va costar tant d’aconseguir.
Per a què enviar antiavalots a les manis si els mateixos treballadors s’encarreguen de lapidar la protesta.
El que trobo a faltar en aquest país és el sentit de solidaritat, no el que es fa a països llunyans davant de catàstrofes naturals ja que d’això som un bon exemple (encara que dubto que la majoria sigui per raons altruistes), sinó amb nosaltres mateixos, amb els treballadors, estudiants o jubilats.
Normalment, davant de qualsevol tipus de protesta el primer encarregat de tirar pals sota les rodes són el mateixos treballadors que anteposen l’interès macroeconòmic –que de fet se la porta fluixa o no tenen ni idea de com afecta- a l’interés d’uns treballadors i les seves famílies. Però també hi ha una mica d’enveja vers l’altre: - Com té el morro de protestar amb el que guanya. -Que els hi baixin una mica el sou està bé, total pel que fan. –Amb el que presumia amb el que guanyava fent de paleta i ara es queixa de que no hi ha feina, que es foti.
I si, si es diuen aquestes coses, jo no me les he inventat, gent del meu voltant ho diu i pocs repliquen. Evidentment amb aquesta actitud no es pot aconseguir res, per això aquesta vaga no canviarà res i el govern de torn continuarà retallant tot allò que va costar tant d’aconseguir.
Per a què enviar antiavalots a les manis si els mateixos treballadors s’encarreguen de lapidar la protesta.
