Murals

Com vaig comentar al post anterior una de les coses que no es poden escapar quan visites aquesta ciutat es fer una passejada (quan dic passejada parlo de les grans) pels barris catòlics i protestants.

Aquesta visita la vaig gràcies al blog d'en Javi, vaig veure les fotos que va penjar i em van venir les innevitables ganes de fer el mateix -semblant- recorregut. En ells es pot veure d'una manera molt visual les posicions que prenen els dos bandols per medi dels murals que estan pintats a les parets. En ells es transmeten les grans diferencies i els odis que senten totes dues posicions. No tots els murals exalten la violencia o prenen partit belicós, també estan els que parlen de pau o simplement recorden les víctimes. Es més que clar que viure allí i veure cada matí aquests murals, no permeten passar pàgina al conflicte, encara que no tinc clar que sigui una cosa de la que es tingui que passar pàgina. Construir un món conjunt és molt complicat, però esborrar el passat d'una passada és impossible.

Pel que fa a mi, no em posiciono premeditadament per un bàndol o un altre, el meu posicionament ve per natura, sempre he estat al costat dels perdedors i dels que pateixen injusticies, però en aquests conflictes llargs i sagnants sempre existiran injusticies i barbaritats per tots dos bàndols i al final, per uns o per altres, tots acaben perdent les seves raons.

Com ja vaig dir, per tots dos costats la gent et saludava al passar i en el costat catòlic fins i tot una dona ens deia on eren les pintures.

També vam entrar a fer una cervessa en un pub del costat protestant, la entrada va ser com una mica tensa - no sé ja si per part nostre o d'ells- però al final vam acabar parlant de futbol amb els parroquians.

Bé, aquí a sota teniu una petita mostra del que vam veure, hi han molts més i tinc més fotos, però com a mostra no està malament.

No cal que expliqui quina es de quin bàndol.