dissabte, 11 d’octubre de 2008

Els EU i la cinquena internacional

Aquests dies apareixen en la presa notícies almenys sorprenents, com la que publica el diari Públic sobre això de les intencions de Bush de nacionalitzar part de la banca, però no per fer feliços a aquells que reclamaven tal actitud pel bé del comunisme, sinó com estratègia capitalista d'utilització de l'estat per a la correcció dels desvaris econòmic d'aquells.
Molt maca la teoria de la no intromissió de l'estat en temes econòmics que es regeixen per les lleis superiors del capitalisme. Però quan cal recórrer a ell –no per salvar-lo el cul als banquers i especuladors sinó restablir el benestar de la humanitat- ho fan sense cap pudor ni fàstics. Però ai! quan l'estat proposa mesures socials d'ajudes a desafavorits de tota mena que abunden a dojo. Les bilis que surt de les boques dels capitalistes més salvatges produeix urticària. Llegir coses del tipus de qui és l'estat per utilitzar part del meu diners per fomentar ganduls no són cosa estranya entre el món de neoliberals.
Al president Chavez li van haver petar les orelles quan va fer una proposta similar, sense utilitzar els eufemismes del govern Bush – que els va aprendre, dic jo, de quan el debat dels trasvasaments durant la sequera a Catalunya- per part dels seus detractors i tot el món liberal. I diran: doncs l'objectiu no és el mateix, i cert és l'objectiu no és el mateix o almenys el sentit ètic però si el mètode.
La cosa va que la compra única dels títols corruptes no és suficient, ara cal comprar les accions dels bancs corruptes. Evidentment la notícia es planteja com alguna cosa temporal i no s'utilitza, que fa pupa, la paraula nacionalització.

dimecres, 8 d’octubre de 2008

A mal temps bona cara.

Fa molt de temps que tinc ganes de parlar d'aquesta crisi que ens té tan neguitosos, però no sóc cap expert i no sabria molt bé com fer-ho. A més ja existeixen un munt de blocs que ja tracten el tem i seria com repetir-se massa. Però com el tema em preocupa i m'interessa força no puc evitar que finalment el tema de la crisi aparegui al meu bloc.
I quina és la millor manera de parlar d'un tema quan no saps molt bé com fer-ho? doncs deixant que d'altres ho facin per tu.
Us poso un video clarificador de la crisi. No és nou, ja té un any, però llavors ja hi havia molta gent que ja veia el que ens venia a sobre. I la millor forma d'explicar les coses és en clau d'humor.
Que vagi de gust.