divendres, 29 de febrer del 2008

Corazón de perro. M Bulgakov

Corazón de perro és una història absurda amb tints de novel·la de ciència ficció crec per dissimular o tapar una mica la crítica intrínseca que amaga el llibre cap el règim comunista de nova arribada.
M’explico, la història està ambienta al Moscou dels anys vint on la revolució encara està latent. El protagonista és un gos del carrer, fet caldo el pobre, i ens explica (el gos) com un científic, que amb les seves influències evita les restriccions de l’estat soviètic, el rescata de la indigència. Ell se les promet molt felices però malgrat tot s’estranya del bon tracte, fins que descobreix que és volgut per a un experiment.
Aquí deixa de narrar el gos i comença el procés de metamorfosi que pateix el maltractat ca. Les conseqüències de l’experiment no són les que s’esperen els científics i es desesperen contínuament amb el resultat. Aquesta desesperació crea situacions divertidíssimes que fan de la narració una lectura molt recomanable

dijous, 28 de febrer del 2008

Primers vents de tempesta

Ja es senten remors de tempesta, els primers trons espetecs s’han fet sentir. Després de la calma...ja se sap.
Avui les primeres informacions no oficials, les xifres dels acomiadaments (recordem 100) ja es van concretant per àrees. I les xifres coincideixen i fins i tot se’n van més enllà: 55 al meu departament i 25,20 i 12 en altres tres per un total de 107, no si ja quadra la cosa. I com sempre són només rumors, no sé com surten les dades, però normalment no acostumen a fallar. Demà suposo que tot plegat es farà oficial.
Per si jo sóc un dels afectats ja en tinc plans pel meu futur i si no ho sóc, ja m’han fotut els plans.
Els plans: primer de tot disfrutar després del cabreig del plaer de no fer res durant un temps. Després marxar durant tres mesos + o – al sud de França (Montpellier té tots el números) a aprendre francès. A la tornada preparar oposicions o el que sigui (a veure si em diuen res del màster de PRL). I quan comenci el segon any de cobrar el subsidi a buscar feina (sinó ha sortit abans)
Continuaré informant...

dimecres, 27 de febrer del 2008

Euro vs Dòlar. New York

Avui l’euro ha assolit un nou record històric respecte al dòlar i per cada unitat de la moneda europea es paga 1,5 $.
Les causes són diverses, per una banda l’economia europea es troba en una situació més forta davant la crisi que l’americana. Per una altra banda el BCE continua rígid en les seves decisions i no baixa tipus mentre que als EEUU s’insinuen noves baixades. Aquesta diferència dels tipus fa que molts capitals es refugiïn en la moneda europea.
I sembla ser que aquesta situació continuarà una mica més.
Tot plegat fa que viatjar als Estats Units sigui cada cop més avantatjós. Anar de compres a aquell país és un vici i pot ser una ruïna.
Jo vaig fer un viatge a Nova York fa un any i mig i vaig disfrutar amb els preus i això que ja fa temps... Tot plegat em fan unes ganes terribles de tornar-hi.
Nova York és una ciutat fantàstica i sorprenent, plena d’atractius i llocs meravellosos.
Vaig trigar molt a anar-hi per que de primeres no em feia gràcia visitar un país que et posava traves per anar-hi com viatjar amb un passaport especial. Tampoc ajudava la poca gràcia que em fan els governs que es creuen els amos del món.
Però un cop em vaig decidir i vaig viatjar em vaig quedar encantat. Despertar-se de bon matí i veure Times Square des d'un 22 pis et deixa cara de tonto. La gent de la ciutat a banda d’anar de bòlid, és molt atenta i simpàtica.

dissabte, 23 de febrer del 2008

Kosovo

Ha sorgit un nou estat als Balcans. Bona part dels països europeus ja han reconegut el seu estatus, però hi ha un que s’ha espavilat per dir que no el reconeix i al·lega que la proclamació és fruit d’un acte il·legal.
Kosovo és un país que es troba sota el control de tropes militars internacionals per protegir-la del estat Serbi per tal d’impedir més neteges ètniques com va passar a Bòsnia.
Dir que l’elecció dels representants dels ciutadans d’aquest país al proclamar la independència cometen un acte il·legal és una bajanada i més si ho comparen amb la situació que va envoltar la invasió de l’Irak. Penso que els representants kosovars tenen tot el dret del món de desvincular-se d’aquells que només pensen en dominar-los i sotmetre’ls i els estats no es poden girar d’esquena i no veure la situació de perill en la que es troben. La millor solució per aquest petit nou estat és independitzar-se i posar-se en una situació més segura.

dimecres, 20 de febrer del 2008

Benvingut AVE

Per fi ha arribat el TGV a Barcelona, després de molts mals de caps, molt temps, molts imprevistos, moltíssim retard i també molts incompliments per part de les autoritats.
El primer tren de gran velocitat a l’Estat es va fer l’any 92 com motiu de l’expo de Sevilla i la capital cultural de Madrid. Crec recordar que per aquella època va existir una altre esdeveniment important a Barcelona, crec que eren uns Jocs Olimpics o alguna cosa així, però sembla ser que no era raó suficient pels governats per fer arribar aquesta infraestructura a Barcelona.
Es va optar de fer una via morta que unís la capital de l’estat i Sevila, morta en el sentit de que no quedava unida a cap altre xarxa ni estat. El problema no és greu si amb un temps prudencial s’acaba vertebrant una bona part de l’estat amb el TGV.
Però no, els estats espanyol i francès no veuen la necessitat de la unió dels seus trens d’ample europeu almenys fins el 2010 (que ja veurem). I la connexió entre Barcelona i Madrid no es fa fins ara.
Però no siguem pessimistes, el tren ja ha arribat i això és bo, congratulem-nos i desfruitem de velocitats de 300 km/h.
El primer dia els tren han funcionat (fins ara) amb puntualitat i bon servei (deia la tele que a la classe turista hi havia cues per prendre un cafè en el bar del vagó de cua dels que es feia càrrec un únic cambrer) en fi ha estat un èxit i tots els viatgers han sortit contents, excepte, clar aquells que a més eren usuaris de rodalies i no han arribat a l’hora per culpa dels habituals retards. A TV3 a sortit el cas d’un bon home de Sant Celoni que ha arribat tard a Sants per culpa d’una avaria dels rodalies.

dimarts, 19 de febrer del 2008

Renuncia de Castro

El comandant Fidel Castro ha fet pública la seva renuncia a la reelecció com a president del Consell d’Estat cubà. Els seu estat de salut li impedeix, diu complir les tasques requerides pel càrrec.
Desprès de cinquanta anys sembla ser que no tindrem a Fidel com màxim dirigent de Cuba i malgrat les meves simpaties he de dir que ja era hora. Els seu règim sortit d’una revolució s’ha perpetuat massa en el temps. Ja és hora de que entri la democràcia a l’illa i que el règim canviï, però també desitjo que es conservi tot allò que la revolució cubana a aportat de positiu.

diumenge, 17 de febrer del 2008

Campanya Obama

Cançó de Black eyes pears per la campanya d'Obama. Yes, we can.
Jo també vull canvis al país dominant, però no confio ni guanyant aquest o un altre.






dijous, 14 de febrer del 2008

Lou Reed: Vicious

Aquesta és la cançò què més em va impactar en la seva època de Lou Reed. Tot un vici



dimecres, 13 de febrer del 2008

Calma

...És com una bassa d’oli, la calma es total. Cap rumor, cap comentari. Tot és massa artificial, fins i tot en temps de pau a l’empresa és fàcil que caiguin comentaris de tota mena, però ara...res. L’empresa calla i el comitè no obre boca. Tot el grapat de cagades hauran fet reflexionar? sense cap mena de dubte, NO.
Després de la calma vindrà la tempesta. Ja van avisar que abans de la Setmana Santa cauran els primers. La caça està a punt de començar.

dimarts, 12 de febrer del 2008

Ojos de Agua. Domingo Villar

Aquest llibre del gallec Domingo Villar ha utilitzat tres de les seves passions, el vi, la gastronomia i la ràdio per plasmar-les a aquesta novel·la policíaca.
Tota l’acció es desenvolupa a Vigo, ens fa un recorregut pels seus carrers i les seves zones d’oci. La gastronomia gallega juga un paper important i el mateix podem dir del vi. És en definitiva una bona guia turística.
El cas plantejat comença amb l’aparició d’un cadàver a una zona residencial de Vigo. El cos presenta signes d’una violència extrema. Aquesta situació porta de corcoll als investigadors del cas, l’inspector Leo Caldas tot finura ell i els seu ajudant comparsa Rafael Estévez un oficial acabat d’arribar de l’Aragó que no entén als gallecs i es desespera amb ells.

divendres, 8 de febrer del 2008

Eficàcia

El nostre director de recursos humans va de cagada en cagada, L’home és nou en el càrrec - bé de fet porta cinc mesos- i suposo que no sap ben bé com funciona tot plegat. L’home arriba i comença a acomiadar gent al·legant motius falsos i els seus inferiors es dediquen a dir que ara les coses no seran com abans i rodaran caps a qui es passi. Al poc el dire que es desdiu, no readmet però diu que no home que no eren els empleats tant dolents i que la seva sortida està pactada i que la raó és una reestructuració de la secció en concret i que no anirà més enllà. Després el que vaig dir s’anuncien cent acomiadaments.
Més cagades: D’un dia per l’altre diu que canvia el dia de pagament por la gracia de Dios, cap problema però es que el dia de pagament era l’endemà i el retarda cinc dies. Collonut si algú tenia una despesa prevista et fots i demanes un pagament per endavant. De fet l’home no anuncia el canvi sinó que es filtra per tota l’empresa i clar un munt de trucades a personal preguntant si això es veritat i personal que com ha arribat això al món dels currants... pos eso tornem cap enrere i la mesura es començarà a aplicar el proper mes...com a de ser.
Més. Part del personal arriba en autocar d’empresa i per sentència judicial del juràssic té assignat un horari (es a dir ho sap tothom) i el dire diu que l’autocar sortirà de l’empresa a l’hora de plegar cinc minuts més tard per la gracia de Dios altre cop. Ah! i tot pel mateix dia, sense contemplacions. Els responsables del autocar li diuen que això no és tant fàcil i que en tot cas informin a la gent i el dire que diu que no informa per que no té temps. Total que ha de perdre el temps rebent el comitè d’empresa que li presenta la sentència i clar que ell no ho sabia que fos tan complicat, apa rectificació i temps perdut.
No si el pobre porta poc temps, un currantillo nou encara estaria en pràctiques i ja estaria al carrer , però clar els alts càrrecs la poden cagar quan vulguin. Jo faig cagades semblants en el meu lloc de feina i em carrego processos productius i clar bronca i al carrer per que aquí s’ha de ser responsable que són molts quartos però les seves cagades... o són irresponsables com el rei o de fet el seu càrrec no és tant important. Llavors no sé perquè cobra quatre ( o+) cops més que jo.

Entrevista a Márkaris

Com avuí no puc assistir a la taula rodona amb en Petros Márkaris m'hauré de conformar amb una entrevista:
Fes click aquí.

dijous, 7 de febrer del 2008

BCNegra

Durant tota la setmana, va començar el passat dia 4, on hi ha moltes activitats i debats. Aquest any hi participa en Petros Márkaris, demà a les 16:00 a la Virreina.
Per que feu una ullada:
http://www.bcn.es/cultura/bcnegra/

Tiempo de odio. Andrej Sapkowski

Andrzej Sapkowski és l’autor d’una saga de fantasia èpica amb retocs de contes populars, amb el que obre el primer volum El último deseo.
Tiempo de odio és el volum que fa quatre de la saga. Al llarg dels anteriors volums Sapkowski ens presenta un món ambientat en una mena d’edat mitja, amb reis corruptes, mags al servei d’aquests i bruixots com el protagonista que es dediquen a la caça de monstres. Se’ns explica la vida del bruixot, en Geralt de Rivia i la seva obsessió per la protecció de Ciri, la nena que pretén el tro de Cintra. Altres personatges com Jaskier –el trobador- i Yennefer -la maga enamorada del bruixot- conformen el grup protagonista, però apareixen una multitud d’altres personatges que vas sorgint per tota l’obra o només en escenes concretes sense tornar a aparèixer.
A tiempo de odio ens narra la traïció d’un grup de mags i el començament de la guerra que comença a assolar aquest món fantàstic.
El que potser es més destacable d’aquest autor és el tractament que fa als personatges tant si es tracten de principals o secundaris quedant tots magníficament perfilats encara que desapareguin en poques línies.



diumenge, 3 de febrer del 2008

Teoria del remer

Estudis empresarials d’optimització dels processos productius expliquen la teoria del remer, on en una competició del remers una empresa espanyola i una altra de japonesa es van enfrontar.
A la sortida els japonesos ja van agafar una avantatge considerable fins treure una hora de diferencia a l’embarcació espanyola a la línia d’arribada.
Els responsables de l’empresa espanyola es van reunir després de l’actuació deplorable del seu grup i van treure una sèrie de conclusions després de moltes hores, cafès i dinars a restaurants luxosos:
Els responsables del combinat espanyol em fet palès que l’equip japonès estava format per un cap i deu remers, metre el nostre estava format per cinc caps i cinc remers, les conclusions després d’analitzar el problema es clar i pel proper any prendrem les mesures necessàries...rodaran caps.
L’any següent només donada la sortida el japonesos van començar a distanciar-se i van arribar a meta amb dues hores i quart d’avantatge sobre el grup espanyol.
Després de algunes reunions i molts dinars d’empresa els espanyols van arribar a les conclusions següents:
El combinat nipó ha repetit estructura a la seva embarcació,mentre que la nostra després de l’adopció i posada en marxa de les mesures eficaces resultants de les conclusions extretes de l’anàlisi de l’any anterior consistents en la formació d’un nou grup composat per quatre caps, dos assessors, un supervisor i tres remers, han de concloure què: Els remers són uns incompetents.
L’any següent el resultat de la cursa acabà amb una avantatge de tres hores i mitja del combinat nipó sobre l’espanyol..
Les conclusions de la consegüent tanda de reunions i dinars finalitzà amb les següents conclusions:
El japonesos han repetit la seva tradicional tripulació mentre que malgrat l’eficient tasca de l’equip directiu de l’embarcació format per caps, assessors, auditors tots ells amb plusos fixes, em denotat que el remer sobretot a partir de la cinquena milla nàutica ha començar a donar mostres de passotisme, relaxació, ineficàcia. A més ha insultat als seus superiors traient-los la llengua i ha tingut la barra de demanar un descans.
El proper any el remer serà contractat a través d’una subcontracta, cosa que ens farà estalviar costos laborals i l’equip directiu tindrà un plus en consonància a la seva vàlua demostrada en tots aquests anys.