divendres, 29 de febrer de 2008

Corazón de perro. M Bulgakov

Corazón de perro és una història absurda amb tints de novel·la de ciència ficció crec per dissimular o tapar una mica la crítica intrínseca que amaga el llibre cap el règim comunista de nova arribada.
M’explico, la història està ambienta al Moscou dels anys vint on la revolució encara està latent. El protagonista és un gos del carrer, fet caldo el pobre, i ens explica (el gos) com un científic, que amb les seves influències evita les restriccions de l’estat soviètic, el rescata de la indigència. Ell se les promet molt felices però malgrat tot s’estranya del bon tracte, fins que descobreix que és volgut per a un experiment.
Aquí deixa de narrar el gos i comença el procés de metamorfosi que pateix el maltractat ca. Les conseqüències de l’experiment no són les que s’esperen els científics i es desesperen contínuament amb el resultat. Aquesta desesperació crea situacions divertidíssimes que fan de la narració una lectura molt recomanable