dijous, 11 de desembre del 2008

Fent el CAP

Aprofitant la meva situació laboral estic realitzant tot un seguit d’activitats per ocupar, fins i tot més del compte, el meu temps lliure i aprofundir en la meva formació dins un ampli ventall de possibilitats.
Entre d’altres coses i per reconduir la meva línia professional estic fent el CAP o Certificat d’Aptitud Pedagògica. Ja fa unes quantes setmanes que està començat aquest curs, però no ha estat fins avui que he entrat en un parell d’aules per observar les classes dels professors. El meu primer contacte a estat positiu i instructiu i he pogut veure des de dins que el que hi a les nostres aules. Encara em queden moltes observacions per fer, però ja m’he fet una primera idea del que hi ha.
Com deia, avui he visitat dues classes, ambdues amb el mateix profe però de nivells diferents. La primera ha estat una classe de geografia de tercer de l’ESO i la segona de segons de Batxillerat. i, mare de Déu, quina diferència. Mentre que a la primera la classe s’ha desenvolupat sota un constant xivarri –amb les seves pujades i baixades de nivell- per part del nanos i una repetitiva crida a l’ordre per part del profe; la segona s’ha desenvolupat dins una harmonia i un ordre envejables per moltes aules de les facultats.
Aquesta diferencia de comportament, rau en l’obligatorietat de l’ESO i el caràcter voluntari del Batxillerat. Així, dins l’ESO ens trobem amb nois que no tenen cap interès per allò que estan fent, però que han d’assistir a les classes per nassos, fent que l’actitud d’uns quants obligats és capaç de desestabilitzar i portar a fer punyetes la labor d’un professor i les bones intencions de molts estudiants.
I encara em queda per veure situacions molts pitjor que alguns profes ja m’han explicat i que jo ja he pogut entreveure , com per exemple tenir alumnes de tres nivells diferents, des de el nen amb els coneixements normals a nens que vénen amb dèficits greus de l’ensenyament primari fins a nois que no saben escriure i fins i tot que no saben parlar cap dels idiomes oficials d’aquí.
I per desgràcia aquests són problemes que dubto que es puguin solucionar amb la nova llei educativa.
Però això ja l’aniré veient i suposo que parlaré per aquí.

diumenge, 7 de desembre del 2008

21st Century New Deal

Obama ha presentat un pla per a rellançar l'economia dels EUA i crear una taxes d'ocupació impressionants basats en la inversió pública amb la intenció de millorar i modernitzar les infraestructures del seu país. També es pretén renovar els sistemes de calefacció dels edificis (font d'una despesa d'energia considerable, sembla) dotar les escoles de banda ampla i modernitzar hospitals entre d'altres coses. I tot amb capital públic que és l'únic amb capacitat de redirigir les situacions de crisis. És impossible pensar que el capital privat (causant real de la crisi) sigui el que ens tregui d'aquesta crisi. El capital privat amaga el cap sota l'ala i espera un àngel salvador que es diu estat i ho demanen encara que es posin vermells per la vergonya encara que més d'un no la coneix.
No entenc com alguns partits liberals s'entesten per moderar la despesa pública sota el lema: en temps de crisis contenció econòmica. Doncs mira per on els amos del liberalisme aposten, com altres vegades, per la despesa i la inversió pública.
Jo no puc estar més d'acord amb els projectes del presi Obama, és una decisió valenta i és l'esperança del seu país. Però les coses no deurien acabar aquí. Després de la crisi s'haurien de fer polítiques de control per evitar en el futur situacions com aquestes, el capital per si de cas sol no és capaç de fer prosperar a tot el món ni crea les bases de l'estabilitat. Acceptant el sistema econòmic existent (per poc que m'entusiasmi) el que crec és que ha d'estar molt controlat i regulat per evitar els abusos financers que ens submergeixen en aquesta situació tan desagradable.