dilluns, 23 de febrer del 2009

23-F On era jo?

Avui fa 28 anys estava jo a casa tan tranquil, jugant amb el meu germà a casa després de tornar del cole quan de sobte trobo la cara del meu pare desencaixada i atabalat com ho ha estat sempre.
-Un cop d’estat fills, vaig a buscar a la vostre mare a la feina que després tenia una reunió amb el sindicat i avui no és el millor dia. I la vostra germana a ballet, a veure com ens ho arreglem.
I PUM, porta tancada de cop i el meu pare que desapareix i jo i el meu germà amb ell. Nosaltres a recuperar ma germana i ell sa dona.
Arribats tots a casa –el meu pare sembla que creia que a Barcelona hi haurien tancs com a València- a enganxar-nos davant la tele a veure el què.
Quina vergonya de record, encara ara quan veig el careto d’en Tejero em moro de la vergonya de viure on vivim.

Mireu el pavo , mireu

puaj

diumenge, 22 de febrer del 2009

Pimer contacte

Aquests dies estic realitzant les meves primeres classes pràctiques al CAP, donant classes als (meus) alumnes de segon de Batxillerat.
Puc resumir el que ha passat en tres simples paraules: Ha estat magnífic.
Després d’uns instants de nervis –posar-se davant de 30 nanos no és per a menys- la cosa ha anat rutllada, al menys sota el meu parer. De moment no he rebut crítiques negatives i si alguna de positiva, però especialment hem va arribar ben a dins una que va sortir de manera espontània del fons d’una de les classes que deia: -Tu seràs bon profe! El: - Ets un pilota! de l’altra banda de la classe no ho tinc en consideració però si li farà abaixar la nota.
Aquest primer contacte directe i sense intermediaris ho recordaré durant molt de temps, poques coses m’havien fet sentir tant orgullós de mi mateix i tant content.
Aquesta propera setmana hem toca el torn amb els alumnes de l’ESO. Una altra realitat diferent i una altra manera de fer.
Ja em queda poc per acabar el CAP i espero que també sigui poc temps per què hem pugui dedicar a aquesta vocació que ha aparegut tant tard però amb molta intensitat.

diumenge, 8 de febrer del 2009

Sobre Israel, Palestina i la pau. Altre visió

Sobre aquest tema que ja vaig tractar fa uns dies, he trobat aquest video del congresista Ron Paul on explica el seu rebuix a la resolució del congrés on recolzaven les accions portades a terme per l'Estat israelí.
No puc més que aplaudir-lo.

diumenge, 1 de febrer del 2009

La mitja de Granollers 2009 i apunts sobre racisme.

Avui ha tingut lloc la Mitja marató de Granollers, una de les més prestigioses del circuit. He anat perquè és tot un aconteixement a la ciutat i per veure a un amic que hi corria. L'ambient ha estat fantàstic, fresqueta, una mica de pluja i molta gent correns.
I de tornada a l'aire aquesta conversa d'una mare a la seva filla sobre la cursa:
-Qui ha guanyat la cursa mama?
-Doncs aquest "negritu" que anava primer i corria tant.
-Si que corria molt, sí.
-És que estan acostumats a l'Àfrica a còrrer davant els lleons...
Això si que és explicar les coses com són. I jo de la mà de la meva filla que em pregunta que ha dit la senyora. Jo li he contestat el primer que m'ha passat pel cap (que reconec que tampoc és la millor forma d'educar)
-Aquesta senyora ha dit una bestiesa, és que és gilipolles.
Hem costa molt d'entendre l'actitud de les persones vers els seus semblants. I sincerament crec que no veiem més actiituds racistes (perquè per a mi això ho és) per que les persones es reprimeixen per un mínim de vergonya i estic convençut de que si no fos per això seria molt pitjor. Crec que la dona no s'esperava que ningú, a part de la seva filla, li estigués escoltant.


Un parell de fotos del guanyador de la cursa Samuel Wanjiru al Km 20: