dimarts, 29 d’abril del 2008

Votacions

Divendres vam votar en assemblea la “proposta” de l’empresa. De fet l’empresa va presentar un conjunt de propostes en un sol bloc, les que feien referència a les indemnitzacions i un grapat de mesures (pla industrial) per millorar la productivitat i reduir l’absentisme. El comitè d’empresa, amb bon criteri, va dividir en dos aquest paquet per que es valoressin per separat.
A la reunió els assessors sindicals van deixar força clar que en quant a les indemnitzacions no es farien més concessions per part de l’empresa i era millor agafar-se a aquestes que arriscar-se a la possibilitat que es presentés un expedient de regulació, on les quanties serien més minses.
Així el sentit del vot era: accedir a les indemnitzacions i condicions de prejubilació proposades i fer entendre a l’empresa la necessitat de negociar la resta de mesures del pla industrial.
Aquesta proposta va ser aprovada amb el 59% dels vots, mentre el 41% entenien que l’empresa no havia fet prou i no creien les seves amenaces de tancament.
En fi, ara la pilota es a terreny de la direcció, ves a saber si acceptaran que els haguem retallat el seu paquet de mesures. Ja es pronunciaran, però de moment tenen les mans lliures per fotre la gent al carrer.

dijous, 24 d’abril del 2008

Les coses es precipiten

Anava a penjar aquest post:
Dies de negociacions
Aquests són dies de negociació entre l’empresa i el comitè .
L’assumpte a tractar: com i de quina manera sortiran els 100 acomiadats. La primera proposta de l’empresa ha estat superada feliçment i les negociacions no estan tancades, cosa que fa entendre que es milloraran.
De totes maneres el conflicte s’allarga massa, ja portem molts mesos sabent que sortirà molta gent però, encara no sabem qui i exactament quan.
Sembla ser , pel que es comenta, que en el que queda de mes tot ha d’estar finiquitat.
Així sabrem si el que escriu aquest bloc continuarà a la seva feina o acabarà ampliant les llistes dels parats.

Però a dia d'avui l'empresa a donat per tancades les negocions. I o és com ells diuen o -de forma encoberta- amenacen amb tancar la fàbrica.
Demà assemblea on decidirem el nostre futur.

dimecres, 23 d’abril del 2008

Sant Jordi

Avui, és Sant Jordi. per a mi un dels dies més macos, interessants i intel·ligents del calendari.

M'agraden les dues tradicions d'avui. Regalar roses ho trobo molt maco, sempre he complert i m'ha donat bons resultats (ja, ja ). Regalar el llibre és absolutament indispensable, ara bé mai el compro avui , ja el tinc guardadet d'abans.

Potser l'únic que em molesta és veure a tot el món comprant el llibre, l'únic llibre que compren durant l'any, en fi.
Jo he rebut dos de llibres, aquests:









Aquest d'Olivier Adam: Pasar el invierno, premi Goncourt de relat 2004. És un conjunt de 9 relats sobre persones i situacions desesperades. L'autor va néixer a la perifèria de París. Vaja fa bona pinta.














El segon de l'irlandès Ken Bruen: El gran arresto. Aquest és un valor segur ja conec l'autor i em té fascinat. D'ell he llegit Maderos i La matanza de los gitanos ambdós collunuts. Aquest no té el mateix protagonista, però m'és el mateix.

diumenge, 20 d’abril del 2008

Clara Blanc

Amb el cas de Clara Blanc es reobre el debat mai tancat sobre l’eutanàsia que va revifar Chantal Sébrine. Com diu la mateixa Clara el cas de la mestra que va morir el passat 19 de març li va fer venir ganes de manifestar-se i així va escriure una carta a Sarkozy.
Clara té 31 anys i als 25 li van detectar una malaltia genètica molt greu que després de molts patiments i pèrdua progressiva de la mobilitat li durà a la mort.
Blanca està a favor del suïcidi assistit quan la vida només sigui una agonia.
La legislació francesa permet la interrupció del tractament per deixar morir al pacient però prohibeix l’eutanàsia activa. A d’altres estats com Holanda, Bèlgica i Suïssa es permet aquest darrer tipus d’eutanàsia en determinats supòsits.
Es evident que es necessari una reforma de la legislació referent a aquest tema com a mínim a nivell europeu.

dimecres, 16 d’abril del 2008

Berlusconi dels collons

Partint de la premissa que no sóc un gran coneixedor de la política italiana -excusa raonable tenint en compte el batibull de partits, coalicions i realitats diverses que pateix el país transalpí- em sobta la tornada al poder del magnat Sivio Berlusconi.
Des de fora Itàlia dóna la sensació que és un país en recessió en tots els sentits. La modernització ha quedat estancada i inclús es veuen situacions que la fan tornar enrere com l’assumpte de les escombraries al sud, la seva situació econòmica es troba en pitjors condicions que als països dels voltants, grans companyies es veuen en problemes, existeix una fractura social entre rics-pobres, nord-sud, sembla ser que hi ha un auge de la màfia...
En resum, existeix una situació de retrocés generalitzat propiciada en part per la política dels darrers quinze anys. I crec sincerament que la tornada de Berluconi no és la millor alternativa.
I per a mostra les paraules del president italià a Zapatero al respecte del número de dones als ministeris del govern espanyol.

dilluns, 14 d’abril del 2008

14 d'abril de 1931

Avui tinc el dia nostàlgic.


Proclamació de la República catalana.



Ban del president Francesc Macià.

Visca la República

Salut i República

dimecres, 9 d’abril del 2008

Rosa Díez. Quina boca

La senyora Rosa Diez sembla que no té les idees molt clares en el sentit que fa quatre dies estava al PSOE i ara està llençant bufetades en temes molt sensibles per casa nostre.
Em fastigueja sentir dir que el castellà és un idioma discriminat i perseguit. Aquesta senyora no té ni punyetera idea del que parla i això que ve d’on ve.
A Catalunya l’únic idioma que jo crec que es troba en perill, si es que algú ho està, és el català.
Jo ho veig claríssim quan vaig a recollir a la meva filla al cole. Tots els nens són capaços de parlar en castellà i en català, cadascun amb la seva dificultat. Tots els nanos que a casa parlen en castellà és a l’escola a l’únic lloc on senten parlar en català. Si allà no es parla català aquests nanos mai aprendrien l’idioma.
La Rosa Diez també diu que està sobrevalorat les llengües de les comunitats amb llengua pròpia a l’accés del treball públic. Una altra tonteria. Sobrevalorat? Parlar les llengües del país no és un valor?
Aquesta senyora evidentment només vol que a Espanya es parli castellà, així doncs té un problema.

dilluns, 7 d’abril del 2008

Ikea solutions

Dissabte vaig anar a l’IKEA a comprar-me unes cosetes. Ja no ens hi cap la roba (que no ens posem clar) i els llibres i necessitem armaris i llibreries.
La solució més evident és llençar tot allò que sobra a la brossa, però aquest drap encara que me l’he posat només dos cops no el vull tirar perquè em fa gràcia, aquestes sabates ni les he estrenades i no poden anar a les escombraries etcètera.
Així que passejada a IKEA i comprem dos armaris i dues llibreries, total 700 i escaig transport i muntatge inclòs (excepte les llibreries que és un petit entreteniment muntar-les com jugar al parxís i fotre un clau).
Entrar a comprar a la botiga d’IKEA ja és de per si tota una aventura a l’estil Indiana Jones, et fiques dins el laberint amb una sola entrada i una sola sortida, la marxa enrere és complicada i un perill provocat per l’allau de gent que segueix el sentit únic de la marxa. Hi existeixen passadissos per tornar enrere però mai dreceres cap endavant (no els guipes perquè vas cec cap endavant amb el riu de gent), t’ho has d’empassar tot si vols sortir. Sort que a mig camí tens un cafè on fer l’avituallament a un preu molt raonable.
I al final arribes al magatzem, enorme, majestuós. Agafes un carret i a omplir, si tens la desgràcia, com jo, d’agafar moltes coses ho tens magre. Els mobles pesen el seu, la mare que els va parir.
Passes per caixa baldat i cap el passadís per arribar a la zona de transport. I aquí la darrera prova, els molt intel·ligents han fet el passadís en pujada, terra llis però en pujada...va parir...Em creuo amb dos empleats, em miren de reüll, veuen la meva cara de patiment i mirada al front que no ha estat res, suposo que no era prou evident que no podia amb el punyeter carro: llengua fora, suat, expressió implorant ajut, postura en plena harmonia amb el carro formant un sol conjunt a l’estil dels esclaus egipcis transportant les pedres per les piràmides ( visualitzeu la vinyeta d’Asterix i Cleopatra on els esclaus feien hores extres).
Un esforç més i arribo al cim. He pogut amb tu fill de puta!
I ara tinc el muntador a casa, un tio sol, li he donat una cocacola i ell va fent.
I mira tu per on que l’armari del rebedor és més gran del que ens pensàvem, la dona deia que si que hi cap i jo que millor més estret, però no, el gran. Per sortir de casa ho haurem de fer de gairebé de costat
Tot hauria quedat solucionat si haguéssim recorregut a l’Anna. Compte amb les paraules grosses.
El més positiu és sentir com s’obren les portes de les veïnes tafaneres.

dimecres, 2 d’abril del 2008

L'aigua dels collons 2

Per sort ja s’ha arribat a la conclusió d’allò que era evident en principi per a tothom. Ha hagut de venir l’Institut d’Estudis Catalans per a dir-ho i la consellera Tura per a fer-ho públic, però ja està fet. Uns transvasament és un transvasament i no un altre cosa. S’han acabat els eufemismes. Qualsevol intercanvi d’aigua d’un riu a un altre és un transvasament diu l’IEC.
Ara només resta saber si el transvasament Segre-Llobregat és el més adient.
A mi el que més em costa d’admetre és que s’arribi a situacions extremes. Hem tingut molts anys d’experiència amb sequeres per poder trobar solucions a aquestes situacions.
Però clar hem de contar de que fins ara no s’ha fet prou i ens trobem en una situació d’emergència.
I què fer?
Complicat, realment complicat.
Jo sóc partidari de les desalinitzadores, i de fet la posada en marxa de la que està en construcció pal·liarà una mica el problema. Així que ja farien bé en planejar de noves.
I mentre, què?
Existeixen solucions parcials plantejades com portar aigua en vaixells d’Andalusia i França, que penso que haurien d’accelerar però que necessiten de petites infraestructures que encara no estan enllestides.
Pel que fa als transvasaments jo no he estat mai partidari, aquets són origen de disputes entre territoris i són només solucions a petit i mitjà termini. La captació (vull dir transvasament) del Segre no sé si aportaria la quantitat d’aigua necessària, no sé si el Segre porta prou aigua, no sé si és bo tocar el nassos a ningú, però els que ens dirigeixen si que ho haurien de saber.
I el Roina? Diuen les males llengües que la seva aigua no és de qualitat i jo dic que no hauríem de dependre de ningú per abastir-nos d’aigua. A més, acostumar-nos a que algú ens solucioni el problema fa que aquí després no fotem res i el perpetuem.
Jo la solució a curt termini no la tinc sinó no em trobaria a la situació laboral que em trobo. Però el que si sé és que la solució s’ha de prendre en consens sinó acabarem malament.