Dissabte vaig anar a l’IKEA a comprar-me unes cosetes. Ja no ens hi cap la roba (que no ens posem clar) i els llibres i necessitem armaris i llibreries.
La solució més evident és llençar tot allò que sobra a la brossa, però aquest drap encara que me l’he posat només dos cops no el vull tirar perquè em fa gràcia, aquestes sabates ni les he estrenades i no poden anar a les escombraries etcètera.
Així que passejada a IKEA i comprem dos armaris i dues llibreries, total 700 i escaig transport i muntatge inclòs (excepte les llibreries que és un petit entreteniment muntar-les com jugar al parxís i fotre un clau).
Entrar a comprar a la botiga d’IKEA ja és de per si tota una aventura a l’estil Indiana Jones, et fiques dins el laberint amb una sola entrada i una sola sortida, la marxa enrere és complicada i un perill provocat per l’allau de gent que segueix el sentit únic de la marxa. Hi existeixen passadissos per tornar enrere però mai dreceres cap endavant (no els guipes perquè vas cec cap endavant amb el riu de gent), t’ho has d’empassar tot si vols sortir. Sort que a mig camí tens un cafè on fer l’avituallament a un preu molt raonable.
I al final arribes al magatzem, enorme, majestuós. Agafes un carret i a omplir, si tens la desgràcia, com jo, d’agafar moltes coses ho tens magre. Els mobles pesen el seu, la mare que els va parir.
Passes per caixa baldat i cap el passadís per arribar a la zona de transport. I aquí la darrera prova, els molt intel·ligents han fet el passadís en pujada, terra llis però en pujada...va parir...Em creuo amb dos empleats, em miren de reüll, veuen la meva cara de patiment i mirada al front que no ha estat res, suposo que no era prou evident que no podia amb el punyeter carro: llengua fora, suat, expressió implorant ajut, postura en plena harmonia amb el carro formant un sol conjunt a l’estil dels esclaus egipcis transportant les pedres per les piràmides ( visualitzeu la vinyeta d’Asterix i Cleopatra on els esclaus feien hores extres).
Un esforç més i arribo al cim. He pogut amb tu fill de puta!
I ara tinc el muntador a casa, un tio sol, li he donat una cocacola i ell va fent.
I mira tu per on que l’armari del rebedor és més gran del que ens pensàvem, la dona deia que si que hi cap i jo que millor més estret, però no, el gran. Per sortir de casa ho haurem de fer de gairebé de costat
Tot hauria quedat solucionat si haguéssim recorregut a l’Anna. Compte amb les paraules grosses.
El més positiu és sentir com s’obren les portes de les veïnes tafaneres.
La solució més evident és llençar tot allò que sobra a la brossa, però aquest drap encara que me l’he posat només dos cops no el vull tirar perquè em fa gràcia, aquestes sabates ni les he estrenades i no poden anar a les escombraries etcètera.
Així que passejada a IKEA i comprem dos armaris i dues llibreries, total 700 i escaig transport i muntatge inclòs (excepte les llibreries que és un petit entreteniment muntar-les com jugar al parxís i fotre un clau).
Entrar a comprar a la botiga d’IKEA ja és de per si tota una aventura a l’estil Indiana Jones, et fiques dins el laberint amb una sola entrada i una sola sortida, la marxa enrere és complicada i un perill provocat per l’allau de gent que segueix el sentit únic de la marxa. Hi existeixen passadissos per tornar enrere però mai dreceres cap endavant (no els guipes perquè vas cec cap endavant amb el riu de gent), t’ho has d’empassar tot si vols sortir. Sort que a mig camí tens un cafè on fer l’avituallament a un preu molt raonable.
I al final arribes al magatzem, enorme, majestuós. Agafes un carret i a omplir, si tens la desgràcia, com jo, d’agafar moltes coses ho tens magre. Els mobles pesen el seu, la mare que els va parir.
Passes per caixa baldat i cap el passadís per arribar a la zona de transport. I aquí la darrera prova, els molt intel·ligents han fet el passadís en pujada, terra llis però en pujada...va parir...Em creuo amb dos empleats, em miren de reüll, veuen la meva cara de patiment i mirada al front que no ha estat res, suposo que no era prou evident que no podia amb el punyeter carro: llengua fora, suat, expressió implorant ajut, postura en plena harmonia amb el carro formant un sol conjunt a l’estil dels esclaus egipcis transportant les pedres per les piràmides ( visualitzeu la vinyeta d’Asterix i Cleopatra on els esclaus feien hores extres).
Un esforç més i arribo al cim. He pogut amb tu fill de puta!
I ara tinc el muntador a casa, un tio sol, li he donat una cocacola i ell va fent.
I mira tu per on que l’armari del rebedor és més gran del que ens pensàvem, la dona deia que si que hi cap i jo que millor més estret, però no, el gran. Per sortir de casa ho haurem de fer de gairebé de costat
Tot hauria quedat solucionat si haguéssim recorregut a l’Anna. Compte amb les paraules grosses.
El més positiu és sentir com s’obren les portes de les veïnes tafaneres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada