Per sort ja s’ha arribat a la conclusió d’allò que era evident en principi per a tothom. Ha hagut de venir l’Institut d’Estudis Catalans per a dir-ho i la consellera Tura per a fer-ho públic, però ja està fet. Uns transvasament és un transvasament i no un altre cosa. S’han acabat els eufemismes. Qualsevol intercanvi d’aigua d’un riu a un altre és un transvasament diu l’IEC.
Ara només resta saber si el transvasament Segre-Llobregat és el més adient.
A mi el que més em costa d’admetre és que s’arribi a situacions extremes. Hem tingut molts anys d’experiència amb sequeres per poder trobar solucions a aquestes situacions.
Però clar hem de contar de que fins ara no s’ha fet prou i ens trobem en una situació d’emergència.
I què fer?
Complicat, realment complicat.
Jo sóc partidari de les desalinitzadores, i de fet la posada en marxa de la que està en construcció pal·liarà una mica el problema. Així que ja farien bé en planejar de noves.
I mentre, què?
Existeixen solucions parcials plantejades com portar aigua en vaixells d’Andalusia i França, que penso que haurien d’accelerar però que necessiten de petites infraestructures que encara no estan enllestides.
Pel que fa als transvasaments jo no he estat mai partidari, aquets són origen de disputes entre territoris i són només solucions a petit i mitjà termini. La captació (vull dir transvasament) del Segre no sé si aportaria la quantitat d’aigua necessària, no sé si el Segre porta prou aigua, no sé si és bo tocar el nassos a ningú, però els que ens dirigeixen si que ho haurien de saber.
I el Roina? Diuen les males llengües que la seva aigua no és de qualitat i jo dic que no hauríem de dependre de ningú per abastir-nos d’aigua. A més, acostumar-nos a que algú ens solucioni el problema fa que aquí després no fotem res i el perpetuem.
Jo la solució a curt termini no la tinc sinó no em trobaria a la situació laboral que em trobo. Però el que si sé és que la solució s’ha de prendre en consens sinó acabarem malament.
Ara només resta saber si el transvasament Segre-Llobregat és el més adient.
A mi el que més em costa d’admetre és que s’arribi a situacions extremes. Hem tingut molts anys d’experiència amb sequeres per poder trobar solucions a aquestes situacions.
Però clar hem de contar de que fins ara no s’ha fet prou i ens trobem en una situació d’emergència.
I què fer?
Complicat, realment complicat.
Jo sóc partidari de les desalinitzadores, i de fet la posada en marxa de la que està en construcció pal·liarà una mica el problema. Així que ja farien bé en planejar de noves.
I mentre, què?
Existeixen solucions parcials plantejades com portar aigua en vaixells d’Andalusia i França, que penso que haurien d’accelerar però que necessiten de petites infraestructures que encara no estan enllestides.
Pel que fa als transvasaments jo no he estat mai partidari, aquets són origen de disputes entre territoris i són només solucions a petit i mitjà termini. La captació (vull dir transvasament) del Segre no sé si aportaria la quantitat d’aigua necessària, no sé si el Segre porta prou aigua, no sé si és bo tocar el nassos a ningú, però els que ens dirigeixen si que ho haurien de saber.
I el Roina? Diuen les males llengües que la seva aigua no és de qualitat i jo dic que no hauríem de dependre de ningú per abastir-nos d’aigua. A més, acostumar-nos a que algú ens solucioni el problema fa que aquí després no fotem res i el perpetuem.
Jo la solució a curt termini no la tinc sinó no em trobaria a la situació laboral que em trobo. Però el que si sé és que la solució s’ha de prendre en consens sinó acabarem malament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada