Per fi ha arribat el TGV a Barcelona, després de molts mals de caps, molt temps, molts imprevistos, moltíssim retard i també molts incompliments per part de les autoritats.
El primer tren de gran velocitat a l’Estat es va fer l’any 92 com motiu de l’expo de Sevilla i la capital cultural de Madrid. Crec recordar que per aquella època va existir una altre esdeveniment important a Barcelona, crec que eren uns Jocs Olimpics o alguna cosa així, però sembla ser que no era raó suficient pels governats per fer arribar aquesta infraestructura a Barcelona.
Es va optar de fer una via morta que unís la capital de l’estat i Sevila, morta en el sentit de que no quedava unida a cap altre xarxa ni estat. El problema no és greu si amb un temps prudencial s’acaba vertebrant una bona part de l’estat amb el TGV.
Però no, els estats espanyol i francès no veuen la necessitat de la unió dels seus trens d’ample europeu almenys fins el 2010 (que ja veurem). I la connexió entre Barcelona i Madrid no es fa fins ara.
Però no siguem pessimistes, el tren ja ha arribat i això és bo, congratulem-nos i desfruitem de velocitats de 300 km/h.
El primer dia els tren han funcionat (fins ara) amb puntualitat i bon servei (deia la tele que a la classe turista hi havia cues per prendre un cafè en el bar del vagó de cua dels que es feia càrrec un únic cambrer) en fi ha estat un èxit i tots els viatgers han sortit contents, excepte, clar aquells que a més eren usuaris de rodalies i no han arribat a l’hora per culpa dels habituals retards. A TV3 a sortit el cas d’un bon home de Sant Celoni que ha arribat tard a Sants per culpa d’una avaria dels rodalies.
El primer tren de gran velocitat a l’Estat es va fer l’any 92 com motiu de l’expo de Sevilla i la capital cultural de Madrid. Crec recordar que per aquella època va existir una altre esdeveniment important a Barcelona, crec que eren uns Jocs Olimpics o alguna cosa així, però sembla ser que no era raó suficient pels governats per fer arribar aquesta infraestructura a Barcelona.
Es va optar de fer una via morta que unís la capital de l’estat i Sevila, morta en el sentit de que no quedava unida a cap altre xarxa ni estat. El problema no és greu si amb un temps prudencial s’acaba vertebrant una bona part de l’estat amb el TGV.
Però no, els estats espanyol i francès no veuen la necessitat de la unió dels seus trens d’ample europeu almenys fins el 2010 (que ja veurem). I la connexió entre Barcelona i Madrid no es fa fins ara.
Però no siguem pessimistes, el tren ja ha arribat i això és bo, congratulem-nos i desfruitem de velocitats de 300 km/h.
El primer dia els tren han funcionat (fins ara) amb puntualitat i bon servei (deia la tele que a la classe turista hi havia cues per prendre un cafè en el bar del vagó de cua dels que es feia càrrec un únic cambrer) en fi ha estat un èxit i tots els viatgers han sortit contents, excepte, clar aquells que a més eren usuaris de rodalies i no han arribat a l’hora per culpa dels habituals retards. A TV3 a sortit el cas d’un bon home de Sant Celoni que ha arribat tard a Sants per culpa d’una avaria dels rodalies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada