dilluns, 18 d’agost del 2008

Sol

Després de 14 dies de vacances i ja instal·lat a Paris, he començat la darrera part del meu projecte. Avui he començat un intensiu de francés a l’Aliance Française de Paris que s’allargarà durant 4 setmanes.
Però avui és per a mi un dia trist perque les dues persones que m’han acompanyat aquests dies (ma dona i ma filla) han hagut de tornar cap a casa i m’he quedat més sol que un mussol.
Aquest mateix vespre les he acompayades a la Gare d’Austerlitz i he esperat a que sortís el tren com a les pelis antigues i les llàgrimes han estat a punt de sortir.
En fi, començo una etapa diferent, ben diferent. Ja veurem com rutlla, aquesta nit, però em costarà dormir.

8 comentaris:

Anònim ha dit...

t'hi estàs posant en serio amb això del francès,e. Ben fet!

Kostas ha dit...

Sóc un tio serio jo Ulises

Dessmond ha dit...

Un mes passa volant. I més a Paris. Quan menys t'ho esperis estaràs altre cop amb els teus. I amb un projecte més al sac!

Ferran Porta ha dit...

Mira-t'ho per la part positiva: un mes per aprendre a conviure amb tu mateix. Si mai fins ara has tingut opció de fer-ho, et recomano l'experiència. I en qualsevol cas, la teva família segueix sent-hi, encara que no les vegis.

Bon chance avec ton cours!

Kostas ha dit...

Dessmond i Ferran , moltes gràcies pels vostres ànims. Segur que gaudiré força de l'experiència i espero també treure profit.

Anònim ha dit...

La veritat que la imatge d'un acomiadament a la Gare d'Austerlitz és força cinematogràfica... Ànim!

Henry The VIII ha dit...

Què dir que no hagin dit ja els comentaristes anteriors? Que espero que et sigui profitòs aquest temps i que ben aviat no te n'hauràs adonat i ja estaràs amb la família. Així que gaudeix de l'experiència Kostas!

Kostas ha dit...

Gràcies Defak, gràcies Henry, el vostres comentaris animen i ajuden un munt.
Salut a tots