diumenge, 22 de febrer del 2009

Pimer contacte

Aquests dies estic realitzant les meves primeres classes pràctiques al CAP, donant classes als (meus) alumnes de segon de Batxillerat.
Puc resumir el que ha passat en tres simples paraules: Ha estat magnífic.
Després d’uns instants de nervis –posar-se davant de 30 nanos no és per a menys- la cosa ha anat rutllada, al menys sota el meu parer. De moment no he rebut crítiques negatives i si alguna de positiva, però especialment hem va arribar ben a dins una que va sortir de manera espontània del fons d’una de les classes que deia: -Tu seràs bon profe! El: - Ets un pilota! de l’altra banda de la classe no ho tinc en consideració però si li farà abaixar la nota.
Aquest primer contacte directe i sense intermediaris ho recordaré durant molt de temps, poques coses m’havien fet sentir tant orgullós de mi mateix i tant content.
Aquesta propera setmana hem toca el torn amb els alumnes de l’ESO. Una altra realitat diferent i una altra manera de fer.
Ja em queda poc per acabar el CAP i espero que també sigui poc temps per què hem pugui dedicar a aquesta vocació que ha aparegut tant tard però amb molta intensitat.

3 comentaris:

Ferran Porta ha dit...

Ostres, aquest post teu fa "envejeta" de la sana, per l'ànim i el bon rollet que traspúa. És fantàstic que puguis haver fet realitat una vocació com la que, pel que expliques, sembla que has descobert. Enhorabona de debò, segur que t'anirà bé!

Kostas ha dit...

Gràcies Ferran, realment estic content i satisfet, només espero que la sensació em duri molt i molt de temps.

Anònim ha dit...

Moltes felicitats!!! I pensa que a part de la satisfaccio que et donara la feina, tambe tindras 2 mesos de vacances, tot son ventatges. La meva experiencia es amb gent un xic mes gran, pero posar-se a ensenyar quan hi ha algu, encara que no sigui tothom, que te ganes d'aprendre es molt gratificant. Sort i que tot continui igual que els primers passos.