Aquesta ciutat és una ciutat de contratos en tots els sentits tant socialment com arquitectònicament, per no parlar del clima: ara fred, ara calor, ara plou, ara fa un sol que crema...
La presència britànica és evident al centre i als barris protestants i un no pot evitar sentir més simpatia pels vençuts, nosaltres ja els entenem...Malgrat tot vam entrar a un pub britànic per reposar i fer una cervessa i van denotar un ambient de desconfiança al entrar. Al carrer era coriós que qualsevol que es creueva amb tu et saludava, tant fos d'una banda del barri o de l'altre.
Per a mi els més impressionant de la visita és passejar-se pels barris catòlics i protestants i travessar la frontera que els separa, però això serà per un altre post, la connexió és lenta i penjar una foto és un suplici.
2 comentaris:
Molt bé aquesta crònica irlandesa; en vull més! (m'he tornat exigent, hehe). No, en sèrio: Irlanda i la Gran Bretanya són objectiu prioritari d'unes eventuals vacances, així que em va molt bé que n'expliquis coses...
Espero que caiguin moltes cròniques, sinó em falla el wifi, es clar
Publica un comentari a l'entrada