dilluns, 28 de gener de 2008

Amenaces

L’empresa amenaça amb cent acomiadaments tot per unir-se al clima creat fa poc per fotre alguns treballadors i acollonir la resta. Els empresaris sempre estan amb la mateixa història: la culpa és dels mantes dels currants que treballen poc i es posen massa sovint malalts i a sobre cobren un colló de mico.
Tenen un morro que se’l trepitgen, com poden dir que el meu sou fa carregar els costos i per altre banda es gasten una pasta increïble en despeses lògiques com súper regals d’empresa per fer la pilota o cotxes pels jefes per ús tant empresari com particular...quin morro. El que mai es panteixen és el seus dels seus executius que curiosament si tenen paritat amb els sous europeus no com els nostres que s’assemblen més al de les potencies en vies de desenvolupament.
Les empreses grans es gasten el quartos en vols pel seus comercials en companyies d’alt cost i paguen sopars/dinars d’empresa no precisament al Mc Donald’s. Però clar són aquestes despeses les que fan gran una empresa i no els capullos dels treballadors que no tenen altra feina que picar el botó d’una màquina i deixar que aquesta funcioni.
Què no saben de l’existència de companyies com easyjet o Ryanair? i tant que sí , però clar això no vesteix. Doncs jo ho tinc claríssim es viatge més ample a easyjet que a Iberia.
Les probabilitats de caure en la retallada és de 1 a 4 , mai m’ha tocat la loteria però tinc raons per a pensar que és més fàcil la puntada al cul que no et caigui la grossa de Nadal.
El més graciós del tema es que estic tranquil, si em quedo tot continua igual, no existeix el problema i si me’n vaig doncs vist amb optimisme s’obren noves portes, noves possibilitats, canvis...S. ha fet un símil a l’hora d’esmorzar. S. és la inicial del seu nom no de Salido que és del que té fama, però en el fons només és de boca , es un marxista sexual: la raó de tot es troba en el sexe. S. no és un tipus d’acció, només utilitza la dialèctica sexo-marxista. Doncs bé, el símil...una peli (que evidentment no existeix només és fruit de la seva imaginació) on un paio (s’imagina ell de protagonista) es divorcia tancant-se una porta, la porta de sempre, però et gires i ...oh! ni més ni menys que cinc portes davant teu. No veus el que hi ha darrera. I ara explica els possibles resultats del canvi: tots el possibles dins una ment calenturienta -de qualsevol home en general- i un negre darrera la cinquena porta amb una verga descomunal. Escollir la porta és pur atzar, mai saps el que et pots trobar i no saps si t’agradarà o no. Fins i tot pots arribar a trobar el gust a la verga de la cinquena porta.