Filiació sense convicció

Avui m’he afiliat a CCOO, no és que sigui sindicalista, en el fons me la porta fluixa, ara això sí, tampoc estic a favor de l’empresari, per a mi ja se’n poden anar a la merda tots aquests fatxengues. El cas és que la meva dona que es afiliada ja fa un temps s’ha tret per la patilla el màster superior en Prevenció de Riscos Laborals i això és el que m’atreu.
Sóc llicenciat en Geografia i Història i es clar no treballo en el ram sinó a la indústria química, sóc carn d’indústria química per tradició familiar. La PRL si algun dia trec profit de la meva filiació i puc fer el curs, desitjo que m’obri noves portes que em desvinculin de la fastigosa tradició familiar o almenys em permeti treballar menys i guanyar més.
Si més no el que més desitjo es perdre de vista al meu jefe com sigui, tant se me’n fot com, ja es pot trencar les dues cames o bé li pot tocar la loteria i plegar de l’empresa (en aquest punt he de dir que si a algú li ha de tocar la loteria més m’estimo que sigui a mi). Massa temps de convivència mai poden ser bons, bé hi ha una excepció i tot s’ha de dir és una benedicció. Aquesta excepció és la meva dona. Deu anys amb ella i em sento de conya. No vull ser cursi ni calzonazos només constato una realitat, uns diran puaj! i altres quina enveja i fins i tot mentida, no és el meu problema jo estic de puta mare i punt.
La meva dona m’ha donat l’altra meva benedicció: la meva preciosa filla.