dimecres, 30 de gener del 2008

Desil•lusió

No soc sindicalista, no crec en el sindicalisme d’avui en dia. No s’ha de lluitar per res? Ho tenim tot guanyat? Evidentment existeixen un munt de coses per les que lluitar i revelar-se, no hem aconseguit la plenitud en res i menys en el món laboral.
Apatia
Desil·lusió
Tinc la ferma creença que els sindicats estan venuts. Masses esmorzars entre representants sindicals i empresa, fa olor a podrit. Càrrecs aconseguit ves a saber com, privilegis estranys, molta pudor, puaj!
Els que no s’aprofiten, què no ho veuen?
M’he afiliat a CCOO , intentaré treure’n profit, però no m’aprofitaré de ningú.
Quins temps aquells on hi havia capses de resistència i els treballadors lluitaven amb convicció i ideals. Ara l’enemic no és només l’empresari sinó la mateixa societat que manipulada pel poder no toleren vagues reivindicatives de sectors estratègics com el transport. L’enveja s’ha establert a la societat: Per què alguns han de mantenir privilegis mentre jo no els tinc, es diuen. Mireu el que ha passat a França, un bon grup de funcionaris fan vaga per que no els hi treguin allò que tant els va costar d’aconseguir i la gent del carrer diuen que es fotin i es jubilin com la resta, això no és solidaritat i si molta enveja fastigosa.