Avui fa un any i dos dies que vaig rebre la carta que anunciava el meu acomiadament. Aquell dia vaig rebre al carter amb un ai al cor que hem va durar alguns minuts i després algunes hores més d'angunia -no és per a menys després de 12 anys donant el callo- però va acabar aquí la cosa.
A partir d'aquell dia, la meva vida va canviar en sentit positiu. El fet de no treballar i no anar a les ordres d'un rellotge i del subnormal del meu ex-jefe obre un gran camp de possibilitats que si un es capaç d'aprofitar és el millor que et pot passar.
Respecte a tot aquest any no diré que ha estat un dels meus millors anys per què han passat al meu voltant coses dolentes i dures que impedeixen qualificar aquest any d'aquesta manera.
Però si que puc dir que l'he tret un molt bon profit. Passo a enumerar:
1-al mes següent de l'esdeveniment van anar, com ja tenia previst, al viatge per celebrar el meu 10è anniversari de casament a l'Alguer.
2-vaig anar de vacances a Estocolm.
3-vaig passar-me prop d'un mes i mig a Paris per apendre francès.
4-m'he tret el CAP que espero em permeti canviar de sector.
5-he ajudat a crear una mitjana empresa cosa que a mi m'ha permés no estar tots els mesos d'aquest any en situació d'atur i ajudar a un familiar amb problemes. Qui diria que un currant com jo es dedicaria a reflotar empreses...en fi.
6-m'he tret el nivell C de català què per una estupida llei no el tinc per dos ridiculs anys, es que no es pot ser tant gran collons.
7-m'he tret un parell de cursos virtualment de dret laboral i de Moodle avaçat.
8-he acabat el primer cicle de dret per la UOC (només em quedaven dues assignatures, no és cap mèrit)
9-he fet i estic fent un curs de francès a l'AF de la meva ciutat.
10-el mateix per un curs d'anglès a l'EOI.
11-el curs d'anglès que m'ha permés aquest viatge.
12-aquest viatge.
Crec que no m'oblido de res i contant. Mira que coses, hi han 12 punts, un per any.
Per que després diguin que els aturats no som productius.
Volia fer coincidir aquest post amb el dia exacte de l'anniversari, però hi era a Galway passat el cap de setmana.
4 comentaris:
Com va tot?
molt bé!!
;)
T'estimo
Kostas - i a aquests punts s'hauria de sumar l'alegria col·lectiva dels Madrid - Barça , dels Chelsea - Barça... Demà Barça-Bilbao, ... La festa no s'atura.
I millor que aquest diumenge passat no guanyéssim la lliga. Així fem durar l'agonia del nostre innombrable rival.
Salutacions.
Torna a tenir raó sa majestat. Els culers hem nascut per patir i la veritat és que tant és que ens facin esperar una o dues setmanes, ja que en el fons és un patiment de sucre pq la cosa ja està feta.
Ei, mola aquest post! Parteix d'un fet que és una putada, però el tò és completament optimista, la qual cosa demostra que de totes les situacions, fins i tot les més dures, poden sortir temes positius. Enhorabona per això (i per haver-te desfet del gilipolles del teu exjefe; i pels examens aprovats; i per totes les coses bones!).
Publica un comentari a l'entrada