diumenge, 2 de març de 2008

La Traviata. G. Verdi


Aprofitant que la meva filla era de “colònies” , la meva dona i jo vam anar l’Auditori de Granollers a veure la Traviata prèvia ració de ibèrics i secaiona a la Fonda Europa.
La funció va ser afegida davant l’èxit de venda d’entrades de la sessió per avui.
L’actuació en el seu conjunt va ser magnífica on va sobresortir el baríton Ismael Pons i la soprano Minerva Moliner va tenir una actuació més que lluïda. En quant al tenor (no recordo el nom perquè estava fora de programa) no em va agradar tant, hi havia moments en que l’orquestra (magnífica també) se’l menjava i no estava a l’alçada de la soprano, a més pel meu gust sobreactuava massa.
Pel que fa al cor Amics de l’Òpera de Sabadell dir que és tota una garantia la seva presència.
En resum, vam gaudir molt i vaig tornar a casa sense mal d’esquena gràcies a un iboprufé previ coneixedor de la incomoditat total dels seients de l’Auditori de Granollers.

2 comentaris:

Gerard ha dit...

Ostres, doncs jo aquesta la vaig anar a veure al desembre i no em va acabar de convencer. La vaig trobar un xic "pastelosa" en el que a argument es refereix. Tot i així és una expereiència altament recomanable.

Kostas ha dit...

Et dono la raó en aquest sentit i és que un argument basat en La dama de les camèlies no seli pot treure res d'emocionant. a mi el que m'ha agradat és la interpretació i el que com dius tu l'experiència en si mateixa.