dilluns, 10 de març de 2008

Reflexions post-electorals

Ja ha passat la jornada electoral i tinc necessitat de fer una primera valoració dels resultats obtinguts.
El primer objectiu de que el PP no guanyés s’ha aconseguit, això per si sol ja està bé.
El PSOE no ha obtingut la majoria absoluta, també està força bé. No suporto les majories prepotents encara que s’aconsegueixin democràticament perquè després els que no es comporten democràticament són els que obtenen aquesta majoria.
Els meus no són decisius ni borratxos, això està molt malament. El control necessari (pel meu gust s’entén) que necessita el PSOE ha de venir de l’esquerres i totes (excepte el PSOE) s’han anat a fer punyetes.
Els decisius són CiU, aquest és un mal menor, no em fa gràcia, però algú els haurà de vigilar. Cada dia que passa suporto menys a la coalició aquesta, passen per ser moderats, però d’això res i no em refereixo al seu nacionalisme, en això són uns figaflors, sinó al seu neo-liberalisme que va en contra de tot progrés. Referències del senyor Duran dient que per ell no donaria el dret a les parelles homosexuals a adoptar, denota, quan menys, una hipocresia absoluta i una manca de sensibilitat cap a les llibertats (allò del que s’omplen la boca els liberals) que fa por. Darrerament he estat mirant blocs de joves que pertanyen a les JNC on expressen tesis lliberals molt bèsties i fins i tot diuen que el món que el senyor Rajoy desitja per a la seva niña fa pudor a socialisme, per flipar.
D’aquí a quatre anys crec que faríem bé en preparar-nos per a una tornada al govern del PP. Ara malgrat l’increment de vots del PSOE, els conservadors es troben molt a prop de guanyar, han pujat pràcticament a tot arreu, mentre que, queda clar, el PSOE ha guanyat gràcies als vots rebuts des de Catalunya.
I què ha passat a Catalunya? Bàsicament que som uns totxos i uns escagarrinats, ja en parlarem.

4 comentaris:

miq ha dit...

Subscric la teva anàlisi dels resultats al 100%.
Aquests joves, que es fan dir liberals i el que són és ultra-conservadors, em fan més por que una patacada. Me'ls imagino d'aquí deu anys al govern de la Generalitat i, encara tinc més clar que, els que som d'esquerres i sobiranistes, no ens podem permetre el luxe de distreure'ns en baralles absurdes entre nosaltres i que ens em de posar les piles.

Kostas ha dit...

El més lamentable és que aquesta guerra interna que patim es perpetua en el temps i no té vistes de que canvïi. Però a nosaltres ja en agrada patir (o almenys estem acostomats)i mai perdem les esperances.

Ferran ha dit...

Bones! Els resultats del PSC a Catalunya em costen de pair. Bé, vaja, de fet no els pairé en tota la legislatura. En algún blog, no recordo ja quin, llegia avui que si el PSC/PSOE hagués presentat un ficus com a candidat, a Catalunya haurien arrassat igual. Tota la raó.


Sense comentaris.

sirventes ha dit...

Tu ho has dit mòlt clar. El primer objectiu era que el PP no guanyés. Per això molta gent va decidir deixar de votar partits minoritaris i votar a qui realment podia aturar el PP. Perque l'alternativa era una coalició fragmentada en el millor dels cassos, i en el pitjor ua victoria del PP, potser ajudada per pactes amb CIU i PNV.
Així ho veig desde l'estranger. No és que ho vegi bé ni malament. És simplement el que crec que va pssar.