diumenge, 11 de maig de 2008

Pregàries ateses.

Parafrasejant el títol de la novel·la de Truman Capote després del meu acomiadament s'ha produït allò que demanava. Ara puc realitzar somnis i omplir necessitats diverses.Només intentarem que no arribi a l'extrem de l'original sentència de Santa Teresa: es vessen més llàgrimes per pregàries ateses que per les no ateses.
He començat ha estudiar el que dec fer en els pròxims mesos i el que vaig a fer públic de moment és que en el present mes penso prendre'm les coses amb molta calma, descansar, arreglar la paperassa pertinent i gaudir d'aquestes vacances pagades fins que expiri el contracte.
Com suposo que ja sabeu no sóc l'únic acomiadat, amb mi se n'han anat altres 99 treballadors, entre els quals hi ha situacions de tota mena: uns pocs jubilats, uns pocs que han tingut l'opció d'escollir entre tocar el dos i quedar-se (membres del comitè que estaven en les llista negra i dones amb baixes maternals) i una majoria als quals no se'ns ha donat opció. Entre aquests també hi ha situacions de tota mena: joves, no tan joves (jo) i altres que es troben en una edat molt fotuda i tindran problemes per accedir a una jubilació digna, aquests últims són la majoria.
L'empresa diu que ha seguit criteris de productivitat. I jo dic: I una merda. Hi ha hagut el de sempre. Tu em caus malament, tu no em fas la pilota, tu un dia em vas dir tal, tu ets lletja. I això ho dic amb coneixement de causa, s'han quedat companys que no saben fer la O amb un canut i ha marxat gent molt competent.
A falta de dades oficials se n'han anat proporcionalment més treballadors que no caps i tècnics. Hi ha més comandaments que a la mili, ja els havia abans però han decidit que sobren els treballadors. La teoria del remer pura i dura, res d'acudits.
Analitzant tot plegat me he adonat que realment mai m’he sentit a gust en aquesta empresa i com em dieu en els comentaris del post anterior hi ha vida més enllà de la nostra empresa i es millor estar aturat que a una mala feina.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Molts anims company, jo anys abans vaig patir el mateix que tu ara, suposo que saps qui soc perquè hem sigut companys de secció!
Es temps de reflexionar y mirar-te un futur millor, la vida posterior m'ha demostrat que arrel d'aquell acomiadament en la nostra ex-empresa, les coses m'han anat millor, per tant, molts anims!

PD: Pensa que per fi no tindras que seguint aguantant alguns/es "companys/es de treball ....

Salut i Força al Canut

Anònim ha dit...

Como deciamos en la mili (allá por el pleistoceno y en Africa) ..."aqui se van a quedar", y nos referiamos a que lo nuestro era una estancia momentanea, mientras que los mandos seguirian comiendo mierda toda su puta vida en el mismo puñetero lugar y creeme que no era nada agradable.Los que se queden no lo van apasar demasiado bien, y lomás seguro que este sea el 1er paso para el cierre de la empresa en un futuro no demasiado lejano.Todo esto es por si te sirve de consuelo

Kostas ha dit...

No patiu, ho porto molt bé i ja estic estudiant possibilitats. Si es cert que hi ha petites estones que em ve un lleu mal de cap, però de moment estic força tranquil i fins i tot content.
Salut

Lapa ha dit...

vai lá vai