Bloc personal sobre feina, llibres, música, familia, viatges...
dijous, 1 de maig del 2008
Dia del treballador
Avui és el dia del treballador. Corren temps dificils i els empresaris no se'n recorden de que els que treuen la producció són els currants i sempre són aquests darrers qui paguen els plats trencats.
Salut companys pencaires.
i Gràcies senyor Forges
5 comentaris:
Anònim
ha dit...
Avui en dia els treballadors som com un ocell engabiat, al qual li obres la porta i no surt a volar a l'aire lliure per por de perdre les seves comuditats, amb això vull expressar que la classe treballadora d'avui en dia,ens hem acomodat i vivim en un "fals benestar", on tots valorem les comoditats de la nostra gàbia i cap de nosaltres té el suficient valor de sortir a volar quan la vida ens dona una oportunitat per obrir la porta. La meva opinió personal és que la gent esta massa acomodada per a lluitar per els seus somnis o ideals (conviccions) i defuig tot el que suposi sortir de la gàbia (perdre les seves comunidats) per ampliar els seus horitzons d'autorrealització.
Ja és això, moltes vegades sembla que hi hagi un cert nivell de feina i que una massa fosca decideixi qui i com la fa. Ara toca crisi, demà beneficis per a tots, això sí, uns quants viuen ben aixoplugats de les tempestes.
5 comentaris:
Avui en dia els treballadors som com un ocell engabiat, al qual li obres la porta i no surt a volar a l'aire lliure per por de perdre les seves comuditats, amb això vull expressar que la classe treballadora d'avui en dia,ens hem acomodat i vivim en un "fals benestar", on tots valorem les comoditats de la nostra gàbia i cap de nosaltres té el suficient valor de sortir a volar quan la vida ens dona una oportunitat per obrir la porta.
La meva opinió personal és que la gent esta massa acomodada per a lluitar per els seus somnis o ideals (conviccions) i defuig tot el que suposi sortir de la gàbia (perdre les seves comunidats) per ampliar els seus horitzons d'autorrealització.
Salut i Força al Canut
Molt agut, l'amic Forges. Com sempre.
Collons brodel o t'animes o deprimeixes al primer que passi.
Ferran en Forges és un gran recurs.
Ja és això, moltes vegades sembla que hi hagi un cert nivell de feina i que una massa fosca decideixi qui i com la fa. Ara toca crisi, demà beneficis per a tots, això sí, uns quants viuen ben aixoplugats de les tempestes.
Si, Llag sempre són els mateixos els que pateixen la crisi.
A esperer la fi de la crisi.
Salut
Publica un comentari a l'entrada